Veu i Piano, vol. 1
Voz y Piano
CASALS, Pau; CASALS, PabloReg.: BC0007
24,70 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Revisió: CASALS ISTOMIN, Marta
- Formació: Duos: Amb piano; Amb veu.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Vocal.
- Autor lletra: MESTRES, Apel·les; , POPULAR; GAUTIER, Théophile; HEINE, Heinrich; SOLER, Joan Ramon; VERDAGUER, Jacint
- Idioma: Castellano/Català
- Suport: Partitura
- Nivell de dificultat: Mitjà
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Pau Casals
- Núm. de pàgines: 72
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 20'30"
- ISBN: 978-84-8020-937-3
- ISMN: 979-0-3503-0924-3
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
A finals del segle xix i durant la primera meitat del xx, entre els compositors catalans es prodigà de manera excepcional el conreu de la música per a veu i acompanyament, fruit de la influència dels procediments musicals germànics a Catalunya. L’interès per aquest repertori era evident: permetia construir obres de format breu per tal de ser divulgades en les audicions de cambra, tant en reunions socials com en concerts públics. Era força comú de dedicar l’esforç creatiu a la composició d’aquest gènere, ja fos en la formació de veu i piano o amb qualsevol altre instrument acompanyant (com ara la guitarra, molt en voga a casa nostra). Dins l’estil, el compositor treballava sobre l’acoblament entre els valors referencials de la veu i el joc melòdic, harmònic i rítmic de la música, de manera que mantenia estretes relacions amb la literatura nacional i la internacional.
Aquesta voluntat d’interdisciplinarietat, que tant havia seduït als primers romàntics alemanys, fou especialment predicada per Wagner tant en els seus escrits com en la seva obra creativa. En aquest tipus de gènere, els textos solien provenir d’autors de prestigi, que normalment els produïen sense un destinatari musical prefigurat. Més tard, en la composició, es perseguien els elements d’unió que agrupessin el discurs literari amb el contingut musical: a través de la cantabilitat i l’expressivitat de la línia melòdica, la música intentava destacar i subratllar els elements poètics del text.
Pau Casals quedà també subjugat per aquest repte ja des de bon començament i, de fet, les seves primeres composicions se serveixen d’aquests recursos. En el recull d’obres del gènere hi figuren textos d’autors de l’entorn de Casals com són Joan Ramon Soler, Apel·les Mestres, Joan Llongueres, Ventura Gassol (Conseller de Cultura de la Generalitat), el company d’exili i coautor del monumental El pessebre, Joan Alavedra o l’inspirador de nombrosos músics, Mn. Cinto Verdaguer. Tanmateix, Casals també utilitzà per a les seves composicions les obres d’autors estrangers consagrats per la seva activitat literària: el poeta alemany Heinrich Heine o els literats francesos Téophile Gautier, Paul Verlaine i François Coppée, a més de Matthieu Arnold, conegut pel seu aprofundiment en l’espiritualitat protestant.
En aquest primer volum figuren les primeres obres que Casals escriví dins el gènere de la veu amb piano, basades en textos d’autors pròxims, i que són un indicatiu de la factura casalsiana dels anys en els que recercava un estil propi. En la majoria dels casos, l’ordre de les obres coincideix amb el del catàleg general, encara que en algun cas aquest ordre s’ha trencat degut a criteris editorials.
Queixa Romanza I (1'10")
Romanza II (1'54")
En el mirall canviant de la mar blava (2'03")
A l’enterrament d’un nin / Lo lliri blanc (2'07")
No t’ha trobat (2'11")
Què curtes, vida meva, són les hores (2'51")
Adiós...! Lo blat és segat (2'43")
Romança III “Son image” (1'55")