Home / Obres / Fandango

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Fandango

2 Pianos

SOLER, Antonio

Reg.: B.4146

27,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Arranjaments: BRUGALLA, Emili
  • Formació: Duos: 2 pianos.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Arranjaments i transcripcions; Cambra.
    Flamenc: Fandango.
  • Idioma del comentari: Català/English/Castellano
  • Suport: Partitura + particella
  • Nivell de dificultat: Mitjà-alt
  • Època: Classicisme
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Núm. de pàgines: 44
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 00:11:00
  • ISMN: 979-0-3503-4354-4
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

L'exemplar conté una particella per al piano 2

El Fandango del compositor català Antoni Soler és una de les peces més cèlebres del repertori ibèric del segle XVIII per a teclat. La seva forma compositiva enllaça l’art de la variació —art que va ascendir a fites altíssimes durant el Renaixement i el Barroc hispànics en les «glosas», «recercadas» o les conegudes «Folias de España»— amb el conreu de les peces populars de dansa que feien furor en aquells temps en els salons de l’aristocràcia espanyola i europea.

L’única còpia manuscrita del Fandango es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya: es tracta d’una còpia, amb el títol: Fandango de Soler escrita de la mà d’un copista. La manca de manuscrit original manté certs dubtes sobre la paternitat real de l’obra, però, a pesar d’aquesta incertesa, el Fandango és avui considerat com una de les peces emblemàtiques del Pare Antoni Soler.

L’estructura del Fandango es basa en un esquema harmònic inalterable en el baix que tan sols modula esporàdicament al to del relatiu major amb el propòsit de trencar la monotonia tonal de l’obra. Sobre aquest baix repetitiu es van desenvolupant, en els registres mitjans i aguts del teclat, una sèrie de variacions melòdiques cada cop més exuberants que posen en relleu el virtuosisme de l’intèrpret —alguns intèrprets, en les seves versions de concert, han volgut eliminar certes parts de l’obra per considerar-les massa reiteratives o poc interessants en la seva execució en públic—. El Fandango conclou finalment sobre un acord de dominant (de re), en un clima de paroxisme comparable al de la dansa flamenca, quedant, en cert sentit, obert o interromput...

Aquest context compositiu i interpretatiu ens porta a considerar, doncs, el Fandango com una obra que va ‘més enllà’ del seu gènere i del seu moment i que es beneficia clarament de l’aportació de l’intèrpret que hi pot fer lluir una part creativa personal important i defugir al mateix temps una aproximació excessivament purista de l’obra tot i preservar el perfum sonor de la música popular del segle XVIII que la caracteritza. És així com el Fandango ha anat guanyant una gran popularitat al llarg dels anys, transcrit fins i tot per diverses agrupacions de conjunts instrumentals clàssics o fins i tot de música pop.

La versió a dos pianos del Fandango que presentem en aquesta edició parteix doncs d’aquestes premisses: no pretén cenyir-se a la «lletra» del manuscrit i sí més aviat aprofitar les riques possibilitats que ofereix la combinació simultània de dos teclats en l’art de la improvisació ornamentada (recursos contrapuntístics, jocs de registres extrems, ampliació de paleta sonora...).

Presentant-lo d’aquesta manera com una transcripció, hem intentat, però, conservar-ne la transparència d’escriptura vinculada a l’instrument del clavicèmbal i al «gust» musical del segle XVIII; hi trobarem afegits d’imitacions polifòniques, «ostinatos» rítmics i ornamentacions escrites —que eren pràctica habitual en aquella època— i que no consten en la partitura original. Així mateix, ens hem permès en alguna secció suprimir alguns compassos o afegir-ne d’altres, respectant sempre intacta la seqüència harmònica del baix que sosté l’obra de principi a fi*.

També, seguint la tradició de l’època i de la còpia manuscrita, no hem volgut sobrecarregar la partitura amb anotacions excessives de dinàmica i articulació, esperant que la capacitat intuïtiva i inventiva dels intèrprets dotin la música escrita d’un caràcter viu i espontani, adient a l’estil d’improvisació escrita al qual pertany l’obra.

Emili Brugalla

 

- Comentari / Commentary / Comentario

- Antoni Soler, biografia / biography / biografía

- Fandango 

- Emili Brugalla biografia / biography / biografía

Kit Digital