Home / Obres / El rapte de les Sabines

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

El rapte de les Sabines

Materiales de orquesta sinfónica en alquiler

Orquestra simfònica

BLANCAFORT, Manuel

Reg.: B.3184o

Sol·licitar lloguer

  • Formació: Orquestra simfònica: Sense solista.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Mesura: 29,70 x 21,00 cm
  • Durada: 13'
  • ISMN: 979-0-3503-0303-6
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer:

3[1.2.pic/3] 3[1.2.Eh] 3[1.2.bcl] 3[1.2.cbn] — 4 3 3 1 — tmp+3 — cel — hp — str
perc: tri, sd, bd, tmbn, cym, ttam
Strings: 7,6,5,4,3

Obertura simfònica pensada, en un principi, per a un ballet amb línia argumental del novel·lista Francesc Trabal. Encàrrec de l’alcalde de Barcelona M. Mateu.

Estrenada al tercer concert de tardor, sèrie XXIV, el 19 d’octubre del 1932, a Barcelona per l’Orquestra del Patronat dirigida per Pau Casals.

Aquesta obra simfònica va ser concebuda originalment com un ballet basat en una idea del novel·lista Francesc Trabal. Va ser un encàrrec de l'alcalde de Barcelona Miquel Mateu i Pla i té una durada aproximada de 13 minuts.

Es va estrenar a Barcelona en el tercer concert de tardor, Cicle XXIV, el 19 d'octubre de 1932, a càrrec de l'Orquestra del Patronat dirigida per Pau Casals. L'obra es va tornar a interpretar el 23 d'octubre de 1987, en el cicle Música Contemporània Catalana dirigit per M. Swierczewski.

Joan Gibert Camins va escriure en La Publicitat (21 d'octubre de 1932): "En aquesta composició, el compositor revela un avanç extraordinari en l'art de la composició i especialment en l'orquestració. La seva escriptura orquestral sona fluida i àgil. Posseeix el que podríem dir la gràcia del color i un exquisit bon gust en el joc de les diverses sonoritats i en la selecció dels timbres. 

La música del Rapte no és transcendent, però, en canvi, és extraordinàriament dinàmica, amb una gran riquesa de ritme i contrapunt, harmonies subtils que, a vegades, ens fan pensar en Ravel. Ens agrada especialment la primera escena del ballet, les danses de les Savines al costat de la font, un deliciós rondó de ritme elegant i perfectes tocs d'imitació amb la celesta i la percussió.

L'aparició del drac interromp aquesta escena pastoral. En el moment més humorístic de la música, l'al·lusió al tema de l'Errant de la 5a Simfonia de Beethoven és una espècie de joc intel·lectual, ja que Blancafort necessitava un tema per al seu drac "que es fes respectar". 

Ens sembla que ningú negarà que el tema que va seleccionar no és molt seriós. La fugida que continua descrivint l'ansietat de les Savines té molta gràcia. El tema és festiu amb una inquietud grotesca i una miqueta casolana, com si les dames estiguessin netejant la casa, encara que el seu ritme és viu i àgil i té un sentit ben modelat. No obstant això, el desenvolupament d'aquesta fugida és important i, malgrat la seva dimensió i de la falta d'acció escènica, l'oient no perd l'interès ni un moment. També estan molt aconseguits els metalls en els cants de guerra i el contrast que segueix, quan tot comença a apagar-se, i finalment només queda una bella "coda" plena de poesia."

Kit Digital