OBRES
- Gènere
-
Educació musical
- Audició
- Cant coral
- Contrapunt
- Dictats
- Direcció
- Harmonia
- Il·lustracions / Pòsters
- Improvisació / Lectura a vista
- Instrumentació i orquestració
- Llenguatge musical
- Manuals d'exàmens
- Mètodes d'instrument
- Pedagogia de l'instrument
- Pedagogia general de la música
- Plantilles
- Repertori d'estudi instrumental
- Solfeig
- Teoria i anàlisi
-
Música escènica
-
Paper pautat
-
Flamenc
-
Música religiosa
-
Clàssica / contemporània
-
Música moderna
-
Música folklòrica / Popular
-
Musicologia
-
Divulgació
-
Jocs i passatemps
-
Teràpia musical
-
Infantils / Juvenils
-
- Instruments
- Formació
- Nivell de dificultat
- Època
- Gènere
SOPORTE
Extracte cistella
0 € (IVA inclòs)
Disponible per a enviament: 2-4 dies feiners
Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics

Newsletter
Vull estar informat/da de tota l'actualitat de la vostra música.
Hem rebut el teu e-mail correctament.
Àrea multimèdia
Divertimento I
2 Violines o Violín y Flauta
CERVELLÓ, JordiCERVELLÓ, JordiCERVELLÓ, JordiReg.: B.3102
18,90 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Formació: Duos: Corda; Mixt.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XX
- Núm. de pàgines: 28+36
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 10'00"
- ISBN: 978-84-8020-198-8
- ISMN: 979-0-3503-2021-7
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
Divertimento I i Divertimento II, per a dos violins van ser compostos l’any 1996.
Un atractiu addicional d’aquestes dues composicions germanes rau en la seva condició d’obres inèdites i representatives de la darrera manera del compositor. L’accepció etimològica, que defineix un caràcter més que no pas una forma establerta, es concreta aquí en una successió de moviments contrastats de gran dinamisme. Cal remarcar la capacitat dels dos instruments per superar el seu àmbit sonor estricte i crear les condicions idònies per suggerir tota l’amplitud sonora latent d’una composició que, amb tota propietat, podria ser ampliada en un quartet de corda.
El joc al qual són sotmesos els dos instruments és obert a múltiples possibilitats: motius breus en estil imitatiu, susceptibles de desembocar en elements temàtics reiterats, poc desenvolupats i de forta personalitat, mutacions seqüencials, ritmes obstinats, etc., que propicien el virtuosisme, individual i col·lectiu, dels dos executants, per les seves característiques, s’adiuen a un llenguatge tonal molt clar, ocasionalment obert, també, a trets modals orientalitzants i, fins i tot, al pentatònic. El criteri de progressió dels moviments respon a elementals raons de varietat: entre els fragments extrems ràpids, inicial i conclusiu, una successió d’«andantes» distesos –de vegades en un reposat estil canònic a dues veus- i, de «scherzi» els fragments més ingràvids i aeris dels dos Divertimenti.
Lluís Millet