Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Concerto di maggio
Materiales de orquesta sinfónica en alquiler
Piano y Orquesta sinfónica
CERVELLÓ, JordiReg.: B.3625o
- Formació: Orquestra simfònica: Amb solista(es).
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Mesura: 29,70 x 21,00 cm
- Durada: 23'
- ISMN: 979-0-3503-1006-5
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
Solo Piano
2 2 3[1.2.bcl] 2 — 4 2 3 1 — tmp+3 — str
perc: bd, cym, sd, gong, xyl
Cordes: 7,6,5,4,3
Aquesta obra va ser escrita el 2009 i amb ella vaig voler retre homenatge al meu germà Enric, cinc anys més gran que jo i pianista excepcional en els seus anys de dedicació a l’instrument. L’obra està estructurada en tres moviments, com és habitual en un concert. En aquest cas es titulen Preludi, Scherzo-Cadenza i Allegro molto.
Preludi és un moviment tranquil iniciat pel clarinet, que exposa el tema principal de quatre compassos. Aquest és respost per la flauta com a veu principal, en quatre compassos més, donant pas al començament del piano. El solista es mou dins d’un clima delicat i alhora misteriós. S’aniran afegint altres cèl·lules temàtiques i el discurs seguirà amb la mateixa atmosfera fins a un crescendo que conduirà a un forte de tota l’orquestra. A partir d’aquest punt la dinàmica s’anirà diluint per tornar al clima reflexiu que domina el moviment.
El segon moviment, Scherzo-Cadenza, és viu i lleuger. El caracteritza una mena de obstinat en compàs 6/8. Comença amb una cèl·lula temàtica de corxeres en picat a càrrec del clarinet, recollida més tard pel fagot. Entra el piano solista amb el mateix ritme i a partir d’aquest moment entrem en un joc de contrastos on el contrapunt apareix en moments concrets. El ritme puntejat passa a ser substituït per àmplies lligadures, per tal de donar expressivitat al moviment. Hi ha moments de força i contundència en què el piano i l’orquestra fan un pols de duresa rítmica. Amb una llarga i subtil escala del piano, de greu a agut i recolzada per un llarg pedal de l’orquestra, el moviment conclou de manera delicada i misteriosa. Sobtadament, apareix la cadenza del solista que s’inicia amb ràpides figuracions virtuosístiques, per sotmetre a continuació a un joc delicat en què es rememora la cèl·lula temàtica del Scherzo. De forma gairebé fantasmal acaba introduint el motiu principal de l’Allegro molto que segueix.
Allegro molto és el moviment més complex del concert. El seu caràcter varia constantment entre un esperit burlesc i sobtats moments de misteri. Està compost de tres motius principals que s’alternen o dialoguen entre ells. El tempo és ràpid i agressiu moltes vegades. L’entrada del xilòfon donarà color en moments on el discurs és brillant. L’enfrontament entre piano i orquestra és constant, combinat amb moments de recolliment semblants al de l’Scherzo anterior. El color orquestral és molt important en aquest final, on domina un clima desenfadat i resolutiu, i en què la tècnica pianística és exigent i impulsiva.
Jordi Cervelló
I. Preludi II. Scherzo III. Allegro molto
