Home / Obres / Concert en Fa Major en estil romàntic seriós

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Concert en Fa Major en estil romàntic seriós

Materiales de orquesta sinfónica en alquiler

Violonchelo y Orquesta sinfónica

CASALS, Enric

Reg.: B.3781o

Sol·licitar lloguer

  • Revisió: CLARET, Lluís
  • Formació: Orquestra simfònica: Amb solista(es).
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
  • Idioma del comentari: Castellà, Català, Anglès
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Mesura: 29,70 x 21,00 cm
  • Durada: 40'
  • ISMN: 979-0-3503-3534-1
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: Sí

Solo Violoncello
2[1.2/pic] 2 2 2 — 4 2 2 0 — tmp — str

Strings: 7,6,5,4,3

«Enric Casals anava pensant en un concert per a violoncel destinat a la seva filla des de començaments de l’any 1946. Durant algun temps va estar planejant mentalment les línies generals de l’obra (temes, divertimenti, modulacions, solos, tuttis, etc. ). Però el treball de composició pròpiament dit va ser abordat i portat endavant l’estiu d’aquell mateix any a la seva residència de la platja de Sant Salvador. L’obra quedava acabada a finals de l’any següent fins i tot pel que fa a la instrumentació, que Enric Casals acostumava a realitzar simultàniament durant el treball de composició, reservant per després lleugers retocs que no afecten substancialment el resultat prèviament establert.

En facilitar els detalls anteriors no ens mou un afany merament anecdòtic sinó la intenció de situar l’obra en el seu corresponent “clima”. És en aquest sentit que la indicació del paisatge que el compositor va tenir present durant el període decisiu per a la gestació del concert —la platja de Sant Salvador— ens procura una valuosa informació que neix i vibra a l’uníson d’un ambient espiritual molt nostre. Enric Casals ha escrit una música que sembla brollar del solar de la nostra terra, resultat que ha aconseguit pels camins de la sinceritat com a artista, preocupat sobretot de ser fidel a una crida interior.

Enric Casals ha escrit, en la present ocasió, un autèntic concert en el sentit rigorós de la paraula, és a dir, que s’ha ajustat a les regles tradicionals d’un gènere històric que avui, el mateix que ahir, gaudeix de plena vigència. La circumstància d’enfrontar-se amb una obra que en la seva estructura general reprodueix els esquemes consagrats pels grans mestres, ens dispensa d’insistir sobre les seves grans línies formals, mentre que, d’altra banda, l’anàlisi de les seves notes peculiars excediria els límits imposats a aquest breu comentari.
Més interessant, donada la funció d’aquestes línies, és subratllar el caràcter eminentment expressiu que assumeix tot el concert, caràcter peculiar que es deriva d’aquella sinceritat a la qual hem al·ludit abans.

Es tracta d’una música que, lluny de néixer d’una pura especulació, està íntimament vinculada a les vivències personals de l’autor. Música viva, sincera, expressiva, tot això sense detriment del rigor de la forma a la qual Enric Casals roman fidel amb tota l’escrupolosa honestedat de l’artista que vol servir els drets inalienables de la música.
Per acabar direm que les preocupacions formals predominen en l’«Allegro moderato», on el material temàtic ha estat sotmès a un conscienciós treball. A l’«Adagio dolorós» la nota expressiva cobra, de vegades, accents dolorosos després dels quals el rondó «Finale (Temps de Sardana)», amb el seu aire desimbolt, significa per a l’oient un apaivagament.

En aquest final es manté el rigor temàtic del primer moviment i s’hi adverteixen traços rítmics anàlegs als de la sardana. Això no prové d’una inferència extrínseca en el pensament, sempre original, de l’autor, sinó d’una coincidència significativa en la qual un músic sincer troba en la seva ruta els mateixos suggeriments rítmics que tant complauen al poble a què pertany.

El Concert que avui s’estrena reflecteix la vasta experiència acumulada per l’autor al llarg de la seva carrera de professor, violinista, director d’orquestra i compositor, activitats que no exigeixen, per part nostra, cap comentari ja que totes elles són ben conegudes en el nostre món musical. Les primícies de la seva estrena corresponen a l’eminent concertista Pilar Casals, que es troba en condicions immillorables per transmetre’ns amb la major fidelitat possible el missatge artístic que l’autor ha confiat a la seva obra.»

I. Allegro moderato II. Adagio doloroso III. Finale (Tempo de Sardana)

Kit Digital