Home / Obres / Cobla I

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Cobla I

Sardanes (partitura general)

Cobla

CASALS, Pau; CASALS, Pablo

Reg.: BC0020

21,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Arranjaments: CASALS, Enric
  • Revisió: CASALS ISTOMIN, Marta; SERRACANT, Josep Maria
  • Formació: Cobla: Sense solista.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
    Música folklòrica / Popular: Sardanes.
  • Suport: Partitura
  • Nivell de dificultat: Mitjà
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Pau Casals
  • Núm. de pàgines: 52
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 16'20"
  • ISBN: 978-84-171994-52
  • ISMN: 979-0-3503-4117-5
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

Cobla [flbl.2tipls.2tnres.2tpt.1tmb.2fisc.db]

ELS MATERIALS ES VENEN PER SEPARAT

Dins de l'edició de l'obra completa de Pau Casals, el present volum ofereix una primera part de les versions per a cobla de les seves sardanes. Així, d'alguna manera, es complementen les publicades al volum per a piano que, com indiquem als textos de la publicació, foren originals del mestre en la major part.

Aquest treball de recerca i edició ha estat efectuat per Josep-Maria Serracant, dins el marc de l'Associació Músics per la Cobla i el seu arxiu musical. La revisió de les partitures ha estat a càrrec dels mestres Bernat Castillejo i Jesús Ventura gràcies a la interpretació de les mateixes per la Cobla de Cambra de Catalunya efectuada a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell l'estiu del 2017.

Festívola
La primera sardana que cronològicament apareix en la producció casalsiana rep el nom de Festívola, datada l'any 1917. No tenim informació específica de qui la va instrumentar per a cobla: pensem que no la va fer el mestre, ja que no ho va fer amb cap altra de les seves sardanes. L'original és per a piano, tal com figura al volum on la publica Boileau.

Sardana "melodia Pelegrí"
Aquesta obra va ser escrita el 1927 amb motiu d'un homenatge que la vila del Vendrell, nadiua del mestre, li dedicà. En el decurs d’aquesta festa se li lliurà una argolla d'argent: una argolla de gralla. La sardana, precisament, porta un títol relatiu a una família de grallers, els Pelegrí, que pertanyien a la vila tarragonina de Bellvei i personificats en la figura de Francesc Castellví i Romeu. Pau Casals titulà la sardana com a Sardana Melodia del Pelegrí fent referència al fet que el compositor va utilitzar com a frase inicial dels curts una melodia de la qual el graller n’era l'autor. 
La versió instrumentada per a cobla apareix a l'Arxiu de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona sota el títol d'En Pelegrí i figurant-hi com a autors els noms de Castellví-Casals a les tapes de les particel·les. Coneixedors de la història anteriorment explicada i comparada la música de la versió de cobla amb la de piano, queda ben confirmada la relació inequívoca entre les dues versions. A les particel·les no hi figura cap indicació de l'orquestrador, però sí la del copista. S’insinua com a molt probable que el primer fos Josep Serra i Bonal (1874-1939) per la seva manera de tractar el flabiol, tan particular a les sardanes d’aquest mestre peraladenc.

Sardana en Do Major
La tercera sardana que completa aquest volum és la Sardana en Do Major, de la qual la història també n’és força interessant.
Quan el flabiolaire de la Cobla Barcelona, Felip Vila, cedeix l'arxiu musical a Músics per la Cobla, hi trobem un joc de particel·les per a cobla amb la coberta signada sota el títol despullat, Sardana d'en Pau Casals. Totes les particel·les van encapçalades pel nom de l'instrument i el de Pau Casals. Els títols i la música són de grafia del germà del compositor, el mestre Enric Casals, amb el que ambdues autories queden ben definides. 
Les dues explicacions que ara segueixen confirmen tot el que abans dèiem: Felip Vila explica que durant la dècada dels setanta (la darrera època de l'existència de la Cobla Barcelona) el mestre Enric Casals va demanar a la cobla que interpretés, durant un assaig, una sardana del seu germà. Finalment no va ser una, sinó diverses, les vegades que es llegí l’obra durant els assajos. Després de les primeres, l'Enric retirà les particel·les per a fer-hi retocs, probablement. Amb la darrera, les particel·les quedaren definitivament entre els materials de l'assaig de la cobla i finalment guardades al seu arxiu. En produir-se el cessament de les activitats de la Cobla Barcelona cap a la meitat dels anys setanta, els materials citats romangueren a l'arxiu, a la casa particular d'en Felip Vila, durant més de quaranta anys, fins que els vam descobrir de nou en ser-nos cedit tot l'Arxiu i analitzar-ne el contingut.
L'altra explicació passa a l'Editorial Boileau de Barcelona, on poguérem veure l'edició de les sardanes per a piano del mestre Pau Casals allà editades, entre les quals hi havia una Sardana titulada Sardana en Do major datada el 1943 a Prada de Conflent que correspon a la sardana trobada a l'arxiu de la Cobla Barcelona i que, com va fer amb tantes obres d'en Pau, fou instrumentada per l'Enric. Aquesta edició provenia del manuscrit per a piano custodiat per la Fundació Pau Casals al Vendrell.
Un cop realitzada l'edició informàtica de la versió per a cobla per part d'en Jesús Ventura ens adonàrem de l'interès de l'obra i la programarem per a la seva estrena junt amb d'altres «descobertes» de l'arxiu de la Cobla Barcelona. L'estrena fou a càrrec de la Cobla Mediterrània sota la direcció de Bernat Castillejo, qui havia fet una darrera revisió de la partitura.

Josep Maria Serracant

1.
Pau Casals, apunt biogràfic
Pau Casals, biographical notes
Pau Casals, apunte biográfico

2.
Criteri de l’edició
Criteria for the publication
Criterio de la edición

3.
Criteri de la documentació i catalogació
Documentation and cataloguing criteria
Criterio de la documentación y catalogación

4.
Introducció a l’obra
Introduction to the work
Introducción a la obra

5.
Partitures / Scores / Partituras:
Festívola
Sardana “melodia Pelegrí”
Sardana en Do Major

6.
Catàleg / Catalog / Catálogo

Kit Digital