Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

SCHUMANN, Robert

Zwickau (Alemania) 1810 - Endenich (Alemania) 1856

Robert Schumann va ser un compositor alemany i un crític de la música de l'època del romanticisme. És vist com un dels més grans i representatius compositors del romanticisme.

Va cursar estudis a les universitats de Leipzig i Heidelberg. En 1830 va abandonar els seus estudis de dret per dedicar-se exclusivament a la música.

Va estudiar piano amb el mestre alemany Friedrich Wieck, però una lesió irreversible en un dels seus dits va acabar amb la seva carrera com a pianista. Es va dedicar a la composició i a escriure sobre música. En 1834 va fundar la revista musical Neue Zeitschrift für Musik, que va editar fins 1844. Es va casar en 1840 amb la pianista Clara Josephine Wiek, filla del seu mestre. Van romandre junts fins a la mort del compositor i van tenir vuit fills. En 1843 va ser professor del recentment fundat Conservatori de Leipzig.

Va compondre cent trenta-vuit cançons, entre les que es troben les col·leccions de Liederkreis (amb textos de Heinrich Heine i Joseph Eichendorff), Myrthen, Amor i vida (amb text de Adelbert von Chamisso), i Els amors del poeta (sobre textos de Heinrich Heine).

Les seves composicions per a piano solen ser expressions musicals sobre estats d'ànim. Amb excepció de la Fantasia en do major (1836) i els Estudis simfònics (1854), les seves obres per a piano són col·leccions de peces curtes. A més del Carnaval, va compondre Papallones (1829-1832), Escenes de nens (1838), Kreisleriana (1838) i Àlbum per a la joventut (1848). Entre les seves obres llargues destaquen la Simfonia nº 1 (1841), el Quintet per a piano en mi bemoll major (1842), el Concert per a piano en la menor (1845), la Simfonia nº 2, la Simfonia nº 3 Renana (1846), i el Trio per a piano (1847).

En 1850 va ser nomenat director musical a Düsseldorf, però una malaltia mental, que patia des de l'adolescència, el va fer dimitir el 1854. Aquest mateix any, després d'un intent de suïcidi, va ser ingressat en una clínica per a malalts mentals en Enderich, prop de Bonn , on el 29 de juliol de 1856 va morir.