Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

SCARLATTI, Domenico

Nápoles 1685 - Madrid 1757

Giuseppe Domenico Scarlatti (Nàpols, 26 d'octubre de 1685 - Madrid, 23 de juliol de 1757) fou un compositor Italià del Barroc. Va influir notablement en el desenvolupament de la música per a teclat, especialment a Espanya, Portugal i Anglaterra.

Domenico Scarlatti va nàixer a Nàpols, sent el sisè de deu fills i germà menor del també músic Pietro Filippo Scarlatti. Probablement va iniciar els seus estudis amb son pare, el compositor i professor de música Alessandro Scarlatti. Francesco Gasparini i Bernardo Pasquini també podrien haver-se trobat entre els seus primers mestres, i sembla que tots ells van influir en la seua música.

Va esdevenir compositor i organista de la Capella Reial de Nàpols el 1701, i el 1704, va revisar l'òpera Irene de Carlo Francesco Pollarolo abans de la seua interpretació a Nàpols. Poc després, son pare el va enviar a Venècia no havent cap registre de la seua vida en aquests anys. El 1709 va traslladar-se a Roma on va entrar al servei de l'exiliada reina polonesa Maria Casimira. A Roma va conèixer Thomas Roseingrave qui després seria el capdavanter de l'entusiàstica acollida de les sonates del compositor a Londres. Domenico ja era llavors un eminent intèrpret de clavecí. En un duel musical amb George Frideric Handel que va tenir lloc al Palau del Cardenal Ottoboni a Roma, hom el va declarar superior a Handel al clavecí, encara que inferior a l'orgue. Al final de la seua vida, es conta que es feia el senyal de la creu com a signe de veneració quan hom esmentava el talent de Handel.

També a Roma, Scarlatti va compondre diverses òperes per al teatre privat de la reina Casimira. Va ser mestre de capella de Sant Pere des del 1715 al 1719, i en aquest darrer any va traslladar-se a Londres per tal de dirigir la seua òpera Narciso al King's Theatre.

El 1720 o 1721 se'n va anar cap a Lisboa, on va entrar al servei de la princesa portuguesa Maria Bàrbara de Bragança, com a professor de música. Va visitar Nàpols una altra vegada, el 1725 i, durant la seua visita a Roma el 1728 va casar-se amb Maria Caterina Gentili. El 1729 es va instal·lar a la cort de Madrid, atès que la seua alumna Maria Bàrbara havia contragut matrimoni amb l'infant Ferran de Borbó. Maria Barbara va esdevenir reina d'Espanya el 1746, en pujar al tron el seu espòs. Scarlatti va romandre a Espanya al voltant de vint-i-cinc anys i va tenir-hi cinc fills. A la mort de la seua primera esposa, el 1742, va casar-se amb una espanyola, Anastasia Maxarti Ximenes. Durant la seua vida a Madrid Scarlatti va compondre al voltant de cinc-centes sonates per a clavecí. És per aquestes obres per les que avui dia és recordat.

Scarlatti va ser amic del castrato Farinelli, que va romandre un llarg temps a la cort de Madrid, al servei del rei Felip V. El musicòleg Ralph Kirkpatrick ha manifestat que la correspondència de Farinelli ha proveït "la major part de la informació de primera mà sobre Scarlatti que ens ha arribat fins als nostres dies."

Domenico Scarlatti va morir a Madrid, a l'edat de 71 anys. Fou enterrat al desaparegut convent de San Norberto, on avui hi ha la Plaza de los Mostenses; les restes desaparegueren amb el convent, en 1810. La seua casa, al carrer de Leganitos mostra una placa commemorativa del compositor, i els seus descendents encara viuen a Madrid.