Home / Obres / Trio, op. 39

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Trio, op. 39

Violín, Violonchelo y Piano

BROTONS, Salvador

Reg.: B.3056

20,40 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Formació: Trios: Amb piano.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Mitjà-alt
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XX
  • Núm. de pàgines: 32+16
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 16'15"
  • ISBN: 978-84-8020-174-2
  • ISMN: 979-0-3503-0504-7
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

El Trio Op. 39 va ser escrit a Tallahassee (Florida, EUA) quan realitzava els meus estudis de doctorat en composició a la Universitat de Florida amb el Doctor Roy Johnson. Composat pel Trio de Barcelona, la peça està concebuda en un únic moviment sense interrupció per bé que amb diversos canvis de tempi. El Trío té forma de mirall amb una breu i molt ràpida coda. La recerca de contrastos és assolida en aquesta peça potser més que en cap altra. Després d’una introducció suau, plàcida i lenta, l’entrada agressiva del violoncel a l’Allegro feroce és abrupta per bé que comparteix el mateix material temàtic. El segon tema, introduït pel violí, és amable i expressiu. Segueix una secció de desenvolupament, basada en les sis primeres notes del tema principal, que arribarà a un punt de màxima tensió aconseguit amb notes repetides del violí i el violoncel. El piano sol atura el clímax i distén la música per portar-la a part central meditativa, lenta i veritablement el cor de la peça. Basat en un baix ostinato del piano, una melodia nova i plàcida és introduïda pel violoncel i més endavant pel violí amb un caràcter reflexiu. La recapitulació de l’«Allegro» està completament modificada tant pel que fa a la textura com a la instrumentació, a més de ser més breu. Un record de la dolça introducció (ara a càrrec del violoncel en el registre alt) sembla insinuar un final tranquil, però una vegada més el contrast sobtat apareix: una coda «ff», curta però  intensa basada en material anterior acaba la peça amb gran energia.

Salvador Brotons

Kit Digital