Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Suite sobre cantos populares gallegos
Materiales de orquesta sinfónica en alquiler
Orquestra simfònica
GRANADOS, EnricReg.: B.3624o
- Revisió: MESTRE, Melani
- Formació: Orquestra simfònica: Sense solista.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: Romanticisme
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 144
- Mesura: 29,70 x 21,00 cm
- Durada: 23'00"
- ISMN: 979-0-3503-0875-8
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
3[1.2.3/pic] 3[1.2.Eh] 3[1.2.3/bcl] 3 — 4 2 4 1 — tmp+2 — hp — str
perc: bd, cym, tri, glock, chimes
Cordes: 7,6,5,4,3
La Suite sobre cantos gallegos fou escrita l’any 1899 i estrenada el dia 31 d’octubre del mateix any, dins el cicle de concerts que la Societat Filharmònica de Barcelona oferia al Teatre Líric sota la direcció del mestre Joan Lamote de Grignon.
L’obra consta de quatre moviments: I. Canto de la mañana (també denominat En la montaña), II. Danza Scherzo (Dansa gallega), III. Morriña i IV. La Fiesta (Final). Tota la composició està impregnada de melodies populars gallegues que serveixen de pretext per elaborar una composició de caràcter totalment descriptiu i paisatgístic a través d’una orquestració meticulosa, precisa i de gran interès tècnic i folklòric.
L’obra ens demostra, no només la gran habilitat tècnica de Granados com a orquestrador, sinó també la seva imaginació i intel·ligència a l’hora de recrear les sonoritats més típiques de la tradició musical folklòrica de Galícia. Això ho aconsegueix a través d’un ús magistral de la instrumentació i l’experimentació al llarg dels gairebé 23 minuts de durada d’aquesta magnífica suite.
En ella s’hi pot identificar el coneixement i l’estudi de certes obres orquestrals i compositors afins a aquesta estètica paisatgista i descriptiva. Seria el cas, per exemple del noruec Edward Grieg, del qual Granados no només en seria un ferm defensor, sinó que ell mateix introduiria i estrenaria el seu Concert per a piano i orquestra a Espanya. També es percep la influència dels francesos Vincent d’Indy y Camille Saint-Saëns.
Del primer, Granados interpretà al piano i per primera vegada al país, Simfonia sobre un tema muntanyès, acompanyat d’orquestra, i obra amb la qual guarda molta relació la mateixa suite que ara ens ocupa. Del segon cal recordar que Granados fou amic íntim i col·laborador, així com un gran difusor de les seves obres més descriptives. Aquest és el cas, per exemple, del seu Cinquè concert per a piano i orquestra «Egipci», que Granados va interpretar sota la batuta del mateix Saint-Saëns a Barcelona l’any 1908. Una lectura més atenta hi acabaria trobant les influències de molts altres autors i obres que comfirmarien l’enorme bagatge artístic de Granados, així com el seu gran coneixement musical, forjats des dels seus temps d’estudiant a París.
L'edició
Degut a l’interès per recuperar en la seva integritat les obres orquestrals d’Enric Granados, hem cregut oportú fer una profunda revisió del text manuscrit original de l’obra, conservat a la Biblioteca de Catalunya amb el número de topogràfic A12 - GRA144 i com a part del llegat que donà l’any 1982 la filla petita del compositor, Natalia Granados, al desaparegut Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, i que avui en dia constitueix el Fons Granados.
Per tal d’oferir-ne la primera edició revisada a nivell comercial, se’n va fer una estrena el dia 27 d’octubre del 2010 amb l’Orquestra Simfònica de Lviv (Ucraïna) dirigida pel mestre Alexis Soriano i impulsada per Melani Mestre, autor de la present revisió i edició, que en el mateix concert estrenava en primícia mundial el Concert per a piano i orquestra d’Enrique Granados, publicat, com en aquest cas, per l'Editorial Boileau.
Per motius pràctics, es prengué la decisió d’ometre la part de la cinquena trompa de l’últim moviment (La Fiesta) i, al mateix temps, incorporar i redistribuir aquesta part entre les altres quatre trompes que ja formen part de la plantilla orquestral habitual des del començament de l’obra. No hem trobat cap justificació per tal d’incorporar aquesta trompa extra que no figura en cap altre dels tres moviments previs de la Suite, a part que en molts casos es troba redoblant alguna de les altres trompes, esdevenint així totalment innecessària.
En molts casos, s’han incorporat dinàmiques i articulacions per tal d’equilibrar els relleus orquestrals i la relació simfònica de l’obra. Matisos que no figuren en el manuscrit original, però que han servit per unificar els criteris estètics i sonors de les parts de corda i del vent fusta. Una vegada contrastades al llarg dels assajos i de la posterior interpretació en concert, s’ha pogut constatar la necessitat d’afegir aquestes correccions i elements sintàctico-musicals en la partitura, així com la rectificació de certes notes i alteracions que, o bé estaven incorrectes o senzillament es trobaven a faltar. Al mateix temps, s’ha optat per utilitzar i incorporar l’armadura en alguna de les peces, per tal de fer més àgil la seva lectura, i no afegir cada vegada les alteracions corresponents davant de les notes afectades.
Melani Mestre i Rebull
I. Canto de la mañana II. Danza Scherzo III. Morriña IV. La fiesta
