Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Sonatina otoñal
Atumn Sonatina / Sonatina de tardor
Violín, Violonchelo y Guitarra
GALEOTE, JoséReg.: B.3870
17,20 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Formació: Trios: Mixt.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
- Idioma del comentari: Castellà, Català, Anglès
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 20+16
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 8'20"
- ISMN: 979-0-3503-3721-5
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
Sonatina de Tardor forma part d'una sèrie d'obres, que conjuntament amb la hivernal, la primaveral i l'estival, forma un cicle tancat en el qual partint d'instrumentacions diferents i un mateix llenguatge pretenc evocar les sensacions que rebo en cadascuna de les estacions, ja sigui a través d'una vivència personal o la simple contemplació del paisatge.
Aquesta obra escrita per a guitarra, violí i cello, en un sol moviment i en forma Sonata evoca la suau malenconia d'un paisatge tardorenc. Inicia el violí un cant lleuger i fresc que desenvolupa amb una gairebé innocent naturalitat, mentre guitarra i cello lluny de fer un paper merament harmònic desenvolupen el seu contrapunt atorgant-li al passatge una sensació de constant moviment, arriba el tema B i en aquesta ocasió pren el cello la melodia principal en una línia malenconiosa que evoca les fulles caient dels arbres, el violí es mou saltarí al voltant d'aquesta melodia que desemboca en un passatge més intens que dóna fi a l'exposició.
S'inicia un diàleg entre els tres instruments gairebé com un recitatiu, calma que precedeix a la tempesta que deslliga de seguida el cello amb intenses “ràfegues de vent gelat que anuncien ja l'imminent fred” mentre la guitarra contesta amb una melodia contundent i d'una determinació robusta, desembocant en un diàleg, gairebé una persecució, entre cello i violí de caràcter imitatiu, torna de nou la calma, la guitarra evoca tímidament el tema principal del cello i es llença a una cadència de caràcter improvisat de la qual surt al costat del violí, iniciant així la reexposició, després de la qual, una coda lleugerament re expositiva i marcadament lírica ens acompanya fins a un final suau i amable.
- Prefaci / Preface / Prefacio
- Sonatina otoñal
- José Galeote
