Home / Obres / Sonata, op. 67

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Sonata, op. 67

Violín y Piano

BROTONS, Salvador

Reg.: B.3057

20,40 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Formació: Duos: Amb piano.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XX
  • Núm. de pàgines: 40+16
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 15'00"
  • ISBN: 978-84-8020-175-9
  • ISMN: 979-0-3503-0505-4
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

Aquesta Sonata per a violí i piano op. 67 fou composta l’any 1994 després d’una perllongada insistència de l’eminent violinista i amic Jaume Francesch. La nota trista de la composició fou que el violinista Jaume Francesch, a qui vaig dedicar l’obra, no la pogué estrenar ja que fou traspassat a finals del mateix any 1994. Manuel Guillén la va estrenar l’any següent brillantment.

Com totes les meves sonates per a instrument i piano, el piano té un paper tan important com el solista, interactuant amb ell en un veritable duo. Un lirisme gentil domina l’exposició del primer moviment en forma «sonata». La música a compàs de 5/4 flueix amablement cantant en tota la tessitura del violí amb textures diàfanes, En el seu desenvolupament la música desplega un xic més d’agressivitat i ritme sempre mantenint el mateix tempo. Uns harmònics llunyans del violí tanquen plàcidament el moviment després d’una reexposició modificada. Tot continuant aquest ambient màgic, el primer tema del temps lent té caràcter introductori on una melodia aguda i llunyana en harmònics presentada pel solista és repetida tres cops més en estil fugat pel piano cada vegada una octava més baixa. Després d’un interludi curt però intens a càrrec del piano, el violí presenta el tema principal del moviment, també de ritme tranquil i expressiu que de mica en mica s’agita adquirint més tensió. Un cop assolit el punt culminant, la música torna a asserenar-se per tal de cercar un final ben relaxat tot reexposant en forma de mirall els dos temes.

El darrer temps, de ritme ternari amb marcats accents i diverses hemiolies, està escrit en forma modificada de rondó. La part central està íntegrament basada en el primer tema del segon temps tot adquirint un engrescador desenvolupament. Una coda ràpida i enèrgica posa fi a la peça ben brillantment.

Salvador Brotons

I. Allegro non troppo
II. Larghetto espressivo
III. Allegro robusto
 

Kit Digital