Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Sonata
Violín y Piano
GRANADOS, EnricReg.: B.3535
21,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Revisió: McCLURE, Mac
- Formació: Duos: Amb piano.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: Romanticisme
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 44+12
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 16'07"
- ISMN: 979-0-3503-3669-0
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
El repertori cambrístic d’Enric Granados ha estat descuidat durant molts anys. Gran part de les seves obres per a petita formació ha restat inèdita quasi fins a dia d’avui i les poques edicions existents eren escassament fidels als manuscrits originals. Això ha portat a la situació que les seves composicions per a violí i piano fossin les menys conegudes de les seves obres a excepció, potser, del seu repertori coral o orquestral. Aquesta publicació neix amb la intenció de reparar aquest dany. A partir dels textos custodiats al Museu de la Música de Barcelona i la Biblioteca Nacional de Catalunya, s’han confeccionat dos volums amb gairebé tot el seu catàleg per a violí i piano. Un amb les seves obres més breus i el que ara ens ocupa amb la Sonata per a violí i piano.
Val a dir que aquesta és una obra que porta anys editada com a peça d’un sol moviment, encara que existís un segon moviment complet i els apunts d’un quart sense finalitzar. El tercer moviment està desaparegut. Hi ha diversos manuscrits d’obres inacabades per a piano i violí que apareixen sota les indicacions d’«Adagio», «Romança» o «Andante», però cap fa referència a la Sonata, de manera que —fins que es trobi una altra cosa o redescobrim algun moviment més— hem de considerar el tercer moviment perdut.
Aquesta edició presenta els dos primers moviments de l’obra, dedicada al violinista francès Jaques Thibaud (1880-1953). El manuscrit no porta la indicació de la data de composició, per la qual cosa hem de deduir que va ser escrita probablement algun temps després del novembre de 1908: primera data de la qual es conserven testimonis que toquessin junts compositor i dedicatari.
El llenguatge utilitzat en el primer moviment situa l’obra a cavall entre la tradició romàntica del segle xix i la música francesa de principis del xx. Especialment manté punts en comú amb la música de Fauré, el que no ens ha de sorprendre, ja que Granados va estudiar amb Charles de Bériot i era íntim amic de Ricard Viñes, uns dels intèrprets més famosos de la música del fi de siècle. L’obra incorpora harmonies modals que es combinen amb elements tonals i cromàtics, acords de sèptima, de novena i un ús molt personal de l’acord augmentat. Melòdicament, la part del violí es basa en un tema inicial introduït en el cinquè compàs; al llarg de tot el primer moviment, les diferents idees musicals prenen com a referència aquesta frase.
El segon moviment és un scherzo, tal com indica el seu títol en el manuscrit de la general, tot i que a la particel·la de violí hi figura també el títol d’«Intermedio». La seva forma ternària és la d’un scherzo clàssic: ABA sense coda. Estilísticament, la primera part d’aquest moviment continua el llenguatge d’arpegis i escales utilitzat en el segon tema del primer moviment. La secció intermèdia té un caràcter de vegades més popular i de vegades més arcaïc, fins i tot amb ressonàncies medievals que recorden a la seva òpera Follet.
La part de piano és molt llegible i les seccions que en el manuscrit han estat ratllades coincideixen amb la part de violí. La part de violí és una còpia final en tinta, que sembla haver estat preparada per a la interpretació, o almenys està en excel·lents condicions per a fer-ho. Encara que hi ha diversos compassos que Granados va tatxar a la part de piano, no hi ha dubtes en les notes del manuscrit i el fet que hi hagués una còpia per a violí en tinta ens porta a creure que es tracta d’un pensament final sobre com havia de ser aquest moviment.
El fet que el dipòsit de la famíla Granados quedés dividit de manera arbitrària entre els fons del Museu de la Música, la Biblioteca Nacional de Catalunya i el desaparegut Centre de Documentació de la Generalitat, pot ser el motiu pel qual ningú s’hagués adonat que aquesta Sonata es constituia en quatre moviments i el segon dels quals estava completat (tot i fos que de difícil lectura) El manuscrit d’aquest moviment es troba al Museu de la música amb el número de catàleg 02.1389.
Mac McClure
I. Lentamente con molta fantasia II. Scherzo (Allegro)
