Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Sardanes per a cobla (Vol. XI)
Cobla
FREIXAS, NarcisaReg.: B.4020
25,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Revisió: VELA, Ester; FIGARÓ, Jordi
- Formació: Cobla: Amb solista(es).
Cor: Amb acompanyament; A l'uníson. - Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
Educació musical: Repertori d'estudi instrumental.
Música folklòrica / Popular: Sardanes.
- Idioma: Catalán
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Mitjà
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Narcisa Freixas
- Il·lustrador: TORNÉ ESQUIUS, Pere
- Núm. de pàgines: 76
- Mesura: 23,00 x 23,00 cm
- Durada: 15'
- ISMN: 979-0-3503-4100-7
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
Cobla [flbl.2tipls.2tnres.2tpt.1tmb.2fisc.db]
La primera obra de Narcisa Freixas de la qual tenim referència és la sardana La festa de les roses, estrenada el 1877 per la cobla de Torroella de Montgrí a Castelló d'Empúries. Aquesta partitura està perduda. El fet que sigui precisament una sardana i no un altre tipus d'obra és significatiu, ja que ens mostra l'interès primigeni per la música i cultura populars catalanes, que serà clau en la producció de la compositora.
Les tres sardanes que es publiquen en aquesta edició —A Sant Medir, Dolça Catalunya i Flors de la terra— configuren, perduda la primera a la qual ens hem referit, la totalitat de l'obra per a cobla de la compositora sabadellenca. Denoten l'estima de l'autora cap al gènere vocal popular. Les tres són evocatives i inspirades, de temàtica tradicional catalana, rítmicament clares, emprant els patrons rítmics habituals de l'època, finals del s. XIX i començaments del s. XX.
La instrumentació és rica, amb combinacions instrumentals variades i efectives. Tant Flors de la terra com A Sant Medir són clars exemples de sardanes corals. La lletra es va incloure en la publicació de la versió per a piano, la primera amb text de Dolors Monserdà i la segona anònima, possiblement de la pròpia compositora.
El Dolça Catalunya s'intueix un concepte simfònic amb moviments melòdics contraris i un inspirat cant de tenora culminant amb una modulació al tutti final que destaca pel contracant del fiscorn i en un segon pla les segones veus a l'uníson de la tenora i la trompeta.
Flors de la terra és l'única de la qual coneixem la data d'estrena, el 1914, el mateix any que escriu l'Himne a Catalunya, dedicat a Enric Prat de la Riba. Es va interpretar primerament en versió per a orquesta.
En aquesta edició s'han reproduït com a font principal els manuscrits presents als arxius de la cobla Els Lluïsos de Taradell i de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona; així mateix s'han consultat, com a fonts secundàries, les reduccions per a piano de les tres sardanes aparegudes a la compilació Obres de Narcisa Freixas. Edició d'Homenatge de 1928, que són l'única referència quant a la part cantada.
Jordi Figaró i Ester Vela
1. A Sant Medir
2. Dolça Catalunya
3. Flors de la terra
