Home / Obres / Rapsodia Española (Albéniz)

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Rapsodia Española (Albéniz)

partitura con parte de piano

Piano y Orquesta sinfónica

ALBÉNIZ, Isaac

Reg.: B.3694

32,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: MESTRE, Melani
  • Formació: Orquestra simfònica: Amb solista(es).
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
  • Suport: Partitura + particella solista
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XX
  • Núm. de pàgines: 84
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 13'
  • ISMN: 979-0-3503-1010-2
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: Sí

Solo Piano
2[1.pic] 2 2 2 — 4 2 3 1 — tmp+2 — str 
perc: cast, tambn
ELS MATERIALS SÓN DE LLOGUER

Durant molts anys s’ha considerat que Isaac Albéniz va desistir de realitzar les orquestracions de les seves obres concertants per a piano i orquestra. Aquesta teoria està recolzada en els escrits que Tomás Bretón va deixar sobre aquest tema en el seu diari personal. També s’ha deduït aquest fet de les orquestracions realitzades pel seu gran amic que, a petició del mateix compositor, havia fet de la Rapsodia española op. 70 i del Concierto fantástico op. 78. 

El 1911, pocs anys després de la mort d’Albéniz, es va encarregar a George Enescu l’elaboració d’una orquestració de la part del segon piano de la Rapsodia española, publicada originalment per a dos pianos per l’editorial Romero de Madrid. Això evidencia que en aquella situació no s’havien trobat ni la partitura original ni els materials d’orquestra de la versió que el compositor va interpretar al llarg de la seva vida.

Posteriorment, hi va haver molts altres compositors que van realitzar treballs similars. Entre aquests destaquen el del pianista i compositor italià Alfredo Casella (1922) o el de l’espanyol Ernesto Halffter (1960), que en va fer una versió completament lliure, adherint-hi més de set minuts de música pròpia i transformant completament l’estructura, l’estil i el caràcter originals de l’obra.

En el Catàleg complet de les obres d’Albéniz, realitzat l’any 2001 per la reconeguda autoritat en la matèria, el musicòleg D. Jacinto Torres, figura com a orquestració original —i per tant l’única que va existir en vida del compositor— la de Tomàs Bretón. La publicació d’aquesta partitura per part de l’Instituto de Bibliografía Musical i del seu impulsor, Jacinto Torres, com a versió original ho manifesta. Això es recolza en el fet que probablement seria aquesta versió la que s’interpretaria el dia de la seva estrena: dirigida pel mateix Bretón i amb el compositor com a solista, el 21 de març de 1887 al Salón Romero de Madrid. 

La present edició pretén ser l’autèntica i original versió per a piano i orquestra de la Rapsodia española, realitzada per Albéniz abans que ho fes Bretón. Tot i que hom pugui pensar que per falta de testimonis bibliogràfics no fos aquesta la versió estrenada al Salón Romero. i que, molt probablement, no veiés mai la llum, ja que gairebé sempre fou Bretón qui dirigí els concerts en els que Albéniz prengué part com a solista.

Una hipòtesi és el fet que Albéniz enviés la partitura orquestrada a Bretón o que aquest hi tingués accés d’alguna manera. Més endavant Bretón en faria una segona orquestració, no tant acadèmica com la de l’autor i més espanyola, a l’estil de les seves sarsueles: amb alguns efectes més brillants, menys predominança dels metalls i més rica en la part de percussió. L’orquestració de la Rapsodia Española feta per Bretón concordaria així amb la del Concierto Fantástico op. 78, publicada per UME. La plantilla orquestral i l’estil són idèntics.

Per tot això, és possible que la versió original d’Albéniz no s’arribés a estrenar mai. Sobretot tenint en compte que el manuscrit original d’aquesta obra va ser donat pel mateix Albéniz a Leonardo Moyua, un pianista i col·lega seu, el dia 20 d’agost de 1889, després d’un concert a la sala del Casino de San Sebastián on interpretà l’obra, amb Bretón com a director. Juntament amb la partitura d’orquestra, Albéniz l’obsequià amb un exemplar dedicat de l’obra publicada per a dos pianos.

Durant més de cent vint anys, l’obra ha estat custodiada a San Sebastián: primer a la biblioteca del Casino, que disposava d’una orquestra pròpia fa temps, i posteriorment a l’arxiu municipal de l’Ajuntament. Finalment fou traslladada al Conservatori Superior de Música —actualment Conservatori Professional de Música Francisco Escudero—, que l’ha conservat fins als nostres dies. El manuscrit està catalogat amb el número de topogràfic original R. Orq. 8.

Per tot això, aquesta és la primera vegada que aquest document veu la llum editorialment. I en ella s’hi pot observar l’orquestració suficient d’Albéniz basada en les pròpies necessitats estilístiques i concertístiques, més encaminades cap a un cert academicisme tècnic que no a la defensa del nacionalisme bretonià de bombo, plats i pandereta.

L’estrena d’aquesta versió original tingué lloc a Glasgow, Regne Unit, per part de la BBC Scotish Symphony Orchestra, amb Martyn Brabbins a la batuta i Melani Mestre com a solista. Aquest va ser el primer enregistrament mundial d’aquesta obra, dut a terme pel segell Hyperion Records, durant el mes de gener de 2012.

Melani Mestre

Kit Digital