Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
La Santa Espina
Sardana
Piano
MORERA, EnricReg.: B.3698
11,20 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Revisió: LEÓN, Jordi
- Formació: Solo.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Solos.
Música folklòrica / Popular: Sardanes.
- Suport: Partitura
- Nivell de dificultat: Mitjà
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 20
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 4' 30"
- ISMN: 979-0-3503-1016-4
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
La Santa Espina d’Enric Morera és una de les sardanes més emblemàtiques del repertori musical català i ha esdevingut amb el pas del temps himne patriòtic de Catalunya. El seu origen prové del número 18 de la “rondalla en tres actes i sis quadres” de mateix nom, basada en un llibret d’Àngel Guimerà i estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona.
El número que després es convertiria en la popular sardana apareix al tercer acte de l’obra en el que intervenen un seguit de dones catalanes, que irrompen a escena amb els coneguts versos de “Som i serem gent catalana”. Però la sardana de l’obra difereix lleugerament de la versió més coneguda, començant directament als llargs, on hi té lloc la modulació a menor. La música inicial difereix dels curts de la sardana, ja que la mètrica de la melodia és diferent, fins al punt que amalgama compassos ternaris amb binaris.
Morera va adaptar aquesta música per convertir-la definitivament en sardana independent el mateix 1907. La primera versió amb lletra que se’n conserva és l’enregistrament d’Emili Vendrell datat l’any 1918, en el qual només hi ha text als llargs, que és on encaixa correctament amb la música. Posteriorment se n’han fet diferents adaptacions en què la lletra comença també als curts.
En aquesta edició per a piano sol, proposem dues versions revisades per Jordi León. La primera d’elles (A), basada en el text d’Unión Musical Española, és la més popular i interpretada; mentre que l’altra (B), provinent d’Emporium, hi ha la certesa que Morera autoritzà en vida.
Versió B (4' 30")
