Home / Obres / La Fada (red.)

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

La Fada (red.)

Drama líric en un acte

Voces, Coro mixto y Piano

MORERA, Enric

Reg.: B.2839

35,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: COHÍ I GRAU, Agustí
  • Formació: Cor: Amb acompanyament; Mixt; Amb solista(es).
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Arranjaments i transcripcions; Vocal; Simfònic.
    Música escènica: Òperes / Operetes.
  • Autor lletra: MASSÓ I TORRENTS, Jaume
  • Idioma: Catalán
  • Suport: Partitura
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XX
  • Núm. de pàgines: 100
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 50'
  • ISBN: 978-84-8020-021-9
  • ISMN: 979-0-3503-3112-1
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

La Fada és una òpera d’influència wagneriana -melodia sense fi, orquestració aparatosa d’acord amb els gustos de l’època, valor emblemàtic de l’argument- que descansa en un dels Croquis pirinencs que Jaume Massó i Torrents recollí, en companyia d’altres amics, en els treballs de camp que, de manera molt romàntica i atrevida, feien a la fi de segle els primers etnomusicòlegs de fortuna. Dues famílies enfrontades allà en les boires medievals, dos amants -Jausbert de Paracolls i Gueralda d’Évol- que no saben res d’enfrontaments i que fugen de la plana a la muntanya a fi de poder gaudir de la seva passió; la intervenció d’un personatge de ficció, la fada de l’estany, propi de la literatura romàntica, a vegades benefactor i en altres casos -sobretot en les tradicions germàniques- pervers com Lorelei, decideix el duel entre el pare de Gueralda i Jausbert, de manera que, un cop aquest mor, la fada se l’enduu al fons de l’Estany Negre.

L’extensió d’aquesta òpera és de 45 minuts aproximadament. La tessitura de les veus no és aguda, ja que quasi sempre es manté en el registre mitjà i amb un llenguatge en bona mesura atonal. La partitura està escrita per a gran orquestra, en la qual s’hi destaca el metall, especialment les quatre trompes.

Una estreta col·laboració d’estaments féu possible l’acte de l’estrena: si Massó serví el llibret i Morera la música, Rusiñol pronuncià el discurs inaugural de la Festa Modernista, en el qual va elogiar l’encert de l’un i de l’altre; Miquel Utrillo pintà el cartell de la sessió, que, a més d’anunciar l’acte i indicar-ne els protagonistes, destacà el paper de la fada de l’estany, una bella donzella prerafaelita que no té res a veure amb la perversitat de la veritable protagonista; Labarta en dibuixà el vestuari, situat ingènuament en el mateix món medieval en què Wagner havia situat La walkíria o moltes altres de les seves produccions. La companyia de ferrocarrils hi posà un tren especial per tal de facilitar el trasllat i, finalment, el públic hi posà la voluntat de ser present en un acte que es preveia multitudinari, com de fet fou, omplint de gom a gom la sala del teatre. Les sopranos Elisa de Petri i Amanda Campodonico, el tenor Morales, El cor del Liceu i una orquestra preparada per a l’ocasió feren possible el resultat que quedà com a punt de referència en la memòria col·lectiva.

Escena I
Escena II
Escena III
Escena IV
Escena V
Escena VI
Escena VII
Escena VIII
Escena IX

Kit Digital