Home / Obres / El Pont de Montjüic; Serious Fox-Trot (septeto)
Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)
El Pont de Montjüic; Serious Fox-Trot (septeto)
arreglo para septeto
Conjunto de cámara (Septeto)
MOMPOU, FredericReg.: B.3749
26,60 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Arranjaments: FERRER, Enric
- Formació: Septets.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
- Idioma del comentari: Castellà, Català, Anglès
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XX
- Núm. de pàgines: 36+48
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 8'00"; 4'50"
- ISMN: 979-0-3503-1982-2
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
Mompou va escriure aquestes obres originalment per a piano. Han estat publicades per Editorial Boileau en els volums Piano 2 i Piano 3 de la seva col·lecció d'obra inèdita (B.3634 i B.3635). Les versions que presentem aquí han estat arranjades per a la formació de septet per Enric Ferrer.
El Pont de Montjuïc [El pont de Montjuïc]
Mompou va escriure El Pont entre 1941 i 1947, i la va dedicar a la seva futura esposa, Carmen Bravo "amb el fidel record del nostre primer passeig", tal com llegim a la dedicatòria. Hi havia de ser la segona peça de la col·lecció de Paisatges [Paisatges], però el compositor la va apartar perquè no el convencia "el seu caràcter, potser massa melòdic-romàntic", segons paraules del propi Mompou, que en aquells anys, indecís, considerava aquest tipus de música "un vehicle d'expressió poc vàlid per a la nostra època". La segona peça de Paisatges acabaria sent El llac [El llac], a la qual s'afegiria en 1960 una tercera, Carros de Galícia. Però l'any 1976, arran d'un encàrrec del Ministeri d'Educació i Ciència espanyol per homenatjar Pau Casals en el centenari del seu naixement, Mompou va tornar a la peça i va compondre una nova versió per a violoncel i piano (que, tot i que manté el mateix tema principal de la versió pianística, es desenvolupa de manera completament diferent). L'original pianístic va ser oblidat i ara el recuperem aquí amb el títol d'El pont de Montjuïc.
Serious Fox-trot
La Garriga (Vallès Oriental, Barcelona) és famosa pels seus balnearis. La família Blancafort posseïa-hi un balneari i un hotel. L'Ermita era el nom que Mompou i Blancafort donaven a una habitació que havien disposat per reunir-se, amb un piano i unes quantes cadires, i on podien parlar sobre música i sobre les seves idees. El germà de Mompou, Josep (1888-1966), va dibuixar el croquis de l'Ermita que apareix en totes les partitures publicades de Mompou.
A La Garriga, la família Blancafort també tenia una fàbrica de rotlles de pianola. En aquell temps les pianoles eren un producte de luxe i qualsevol música es podia transcriure en aquests rotllos. El estimat amic de Mompou Manuel Blancafort era un expert en transcriure música, gràcies a l'àmplia experiència que havia adquirit treballant a la fàbrica.
Aquesta fàbrica es va convertir per Mompou i Blancafort en un excel·lent laboratori per explorar sons i combinacions: podien escoltar una melodia cap endavant, cap enrere, ràpid, lent i en tons diferents. Mompou i Blancafort es van passar hores a la fàbrica elaborant nombrosos rotllos de música que després escoltaven de totes les formes possibles.
Durant els anys 1916-1919 Mompou i Blancafort van compondre foxtrots i pasdobles per als clients de l'balneari i de l'hotel i fins i tot van arreglar diversos d'ells per a la orquestrina que tocava al cabaret Eden Concert. El més probable és que Serious Fox-trot fora escrit per ser tocat a la sala del Balneari de la Garriga. Porta data de l'"1 de desembre de 1916". El manuscrit està ple de signes de repetició, però en la present edició el publiquem de manera que es pugui interpretar sense tornar enrere.
Mac McClure
El pont de Montjuïc (8')
Serious Fox-trot (4'50")