Home / Obres / Cuarteto Español (Cassadó)

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Cuarteto Español (Cassadó)

Quartet Espanyol / Spanish Quartet

Cuarteto de cuerda

CASSADÓ, Joaquim

Reg.: B.3771

33,20 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: MESTRE, Melani
  • Formació: Quartets: Corda.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
  • Idioma del comentari: Castellà, Català, Anglès
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Núm. de pàgines: 80+96
  • Mesura: 31,00 x 22,50 cm
  • Durada: 33'40''
  • ISMN: 979-0-3503-3523-5
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

Si tenim en compte tant la quantitat com la qualitat de la seva obra compositiva, és del tot incomprensible que la figura de Joaquim Cassadó segueixi sent, a dia d’avui, un autèntic misteri. Cassadó es pot considerar el primer gran simfonista català del segle xix, i un dels precursors del nacionalisme musical al nostre país. Un nacionalisme que, al mateix temps, parteix d’una formació típicament centre-europea, majoritàriament germànica pel que fa a qüestions tècniques, tot i la influència francesa dels seus anys viscuts a París.

Aquest compositor nascut a Mataró compongué un catàleg d’obres molt extens i variat. Caldria destacar-ne els preludis simfònics, tres concerts per a solista i orquestra, dues simfonies, vàries òperes, sarsueles i molta música religiosa. En l’àmbit de la música de cambra també va ser un autor molt destacat, tot i que gran part d’aquestes obres no van ser editades: gairebé la totalitat va ser concebuda per ser interpretada en l’àmbit familiar. Això es deu probablement a que tant Joaquim Cassadó com els seus dos fills, Agustí i Gaspar, van ser reconeguts intèrprets que arribaren a formar un trio de violí, violoncel i piano, dissolt a la prematura mort d’Agustí. 

Dels tres, el qui prengué més rellevància històrica fou Gaspar, el reconegut violoncel·lista, deixeble de Pau Casals. Gaspar Cassadó va ser especial objecte de les dedicatòries de la producció musical del seu pare. Aquest últim escrigué per a ell, entre d’altres, el Concierto Español, per a violoncel i orquestra simfònica, la Sonata per a violoncel i piano, el Cuarteto Español, dedicat a la formació de corda que sota el mateix nom estava integrada pel seu fill, o el pensament musical Plus Ultra.

Pel que fa a l’estètica de totes les seves obres, al sentiment nacionalista i a l’exili voluntari del seu país, es podria establir un paral·lelisme entre la figura de Cassadó i el seu col·lega rus, Sergei Rachmaninoff. Com ell, el compositor espanyol va saber adaptar molt bé les tècniques instrumentals d’altres països a les seves necessitats nacionalistes. És a dir, va agafar prestat el coneixement europeu per arribar al seu concepte d’estil espanyol, en el sentit més ampli del terme. De la mateixa manera que Albèniz va viatjar pel territori més meridional del Regne d’Espanya, tot evocant la mal perduda Cuba, Cassadó va anar encara més enllà, enllaçant en alguns casos les referències més septentrionals amb les caribenyes, en una obra íntegra de gran valor: la seva fantasia Hispania, per a piano i orquestra.

Melani Mestre

I. Grave - Allegro
II. Andante sostenuto
III. Scherzando
IV. Final

 

Kit Digital