Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Cuarteto de cuerda en Mi m
Materiales de orquesta de cuerda a la venta - Exclusive use of the authorized orchestra and may not be transfered to others
Orquestra de corda
CASALS, Pau; CASALS, PabloReg.: BC0016b
186,50 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Arranjaments: CERVELLÓ, Jordi
- Formació: Orquestra de corda: Sense solista.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Arranjaments i transcripcions; Cambra.
- Suport: Particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Pau Casals
- Núm. de pàgines: 336
- Mesura: 0,00 x 0,00 cm
- Durada: 21'
- ISMN: 979-0-3503-3719-2
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
OBRA ARREGLADA PER JORDI CERVELLÓ PER ORQUESTRA DE CORDA (ORIGINAL PER QUARTET DE CORDA)
PARTS INCLOSES EN LA VENTA D'AQUEST MATERIAL:
Cordas: 7,6,5,4,3
Veure partitura general (BC0016)
Aquest material d’orquestra es ven independent de la partitura general. La seva compra obliga a l’ORQUESTRA o agrupació musical que l’adquireixi a signar un document d’ús exclusiu i per tant és intransferible a tercers. Aquest material només pot ser adquirit per encàrrec a Editorial de Música Boileau via web, e-mail, telèfon o en la botiga oficial ubicada en c/ Provença 287, Barcelona.
L’any 1894, a l’edat de setze anys, Pau Casals va ser convidat a tocar en una audiència amb la regent Maria Cristina. En aquest concert, el jove talent tingué la possibilitat d’actuar a la vegada com a compositor i com a violoncel·lista. Segons explicaria anys més tard, el mestre va executar, juntament amb els violinistes Arbós i Bordas i un viola del qual s’ha perdut el nom, el seu “primer” quartet —l’únic que es coneix actualment—,que el comte de Morphy havia tingut ja l’oportunitat d’escoltar.
El Quartet en Mi menor, compost el 1893, és una obra ambiciosa pel que fa a dificultat tècnica. El seu contingut musical guarda molta relació amb el repertori que Casals estimava com a intèrpret: un llenguatge entroncat amb la música europea del segle XIX on es perceben ecos vagament bachians. Tot i ser una obra de joventut, la peça demostra un coneixement notable de l’harmonia, el contrapunt i el desenvolupament formals clàssics.
Està dividit en tres moviments dels quals només el primer, «Allegretto», està realment en la tonalitat de Mi menor. Aquest moviment parteix d’una idea inicial impulsada per un dibuix descendent del primer violí que s’anirà recollint i imitant durant tot el moviment que contrasta amb l’altre tema secundari de l’«Allegretto», que executa primerament el segon violí i que està en mode major. Ambdós ofereixen el material temàtic sobre el qual tindran lloc diversos passatges episòdics al llarg del moviment.
El segon moviment «Andante» està en la tonalitat de La menor i té un caràcter entre bressolant i lamentós. A diferència del primer, en aquest hi apareix una frase on el violoncel té un paper destacat, tot i ser molt breu.
L’últim moviment és un «Scherzo» en la tonalitat de Re Major, cosa que fa pensar que, probablement, Casals hagués tingut la intenció d’escriure’n encara un quart per donar més sensació de tancament.
El manuscrit de l’obra, que custodia la Fundació Pau Casals, consta de seixanta pàgines que porten la indicació del mes en què es va finalitzar cada moviment: el primer, a finals de febrer a Barcelona; el segon, l’abril a Madrid, i l’últim, l’agost a Barcelona.
Quarteto en Mi m ampliado (arr. Jordi Cervello) Orquesta de cuerda - 21'
