Home / Obres / Concert per a violí i orquestra de vents, op. 67
Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)
Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Concert per a violí i orquestra de vents, op. 67
Material de orquesta de vientos en alquiler
Violín y orquesta de vientos
BROTONS, SalvadorReg.: B.4132o
- Formació: Banda.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
- Suport: Particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 124+20
- Mesura: 29,70 x 21,00 cm
- Durada: 18'
- ISMN: 979-0-3503-4211-0
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
Solo Violin
3[1.2.3/pic] 2 3[1.2.3/bcl] 2 — 6sx[1ssx.2asx.2tsx.
1bsx] — 2 2 2 3[2euph.1tuba] — tmp+1 — hp — str[only db]
perc: glock, templeblks, cast, sus cym, vib, bd, woodblks, ttam, sd, cym
Originalment escrit com a Sonata per a violí i piano, a petició de Manuel Guillén, vaig decidir convertir la sonata en concert. A nivell estructural, al concert se li afegeix una extensa cadència per al violí entre el segon i el tercer moviment, així com una introducció orquestral al tercer moviment.
L'orquestració dona a l'obra més color tímbric, brillantor i força expressiva. La part del solista és essencialment *virtuosística, combinant passatges molt expressius amb uns altres de més agressivitat rítmica.
Un lirisme gentil domina l'exposició del primer moviment en forma sonata. La música a compàs 5/4 flueix amablement en tota la tessitura del violí amb textures diàfanes. En el seu desenvolupament la música desplega una mica més d'agressivitat i ritme, sempre mantenint el mateix tempo. Uns harmònics llunyans del violí conclouen plàcidament el moviment després d'una reexposició modificada.
Continuant aquest ambient màgic, el primer tema del temps lent té caràcter introductori, que s'expressa a través d'una melodia aguda i llunyana en harmònics presentada pel solista, que l'orquestra repeteix tres vegades més en estil escapolit. Després d'un interludi curt però intens a càrrec de l'orquestra, el violí presenta el tema principal del moviment, també de ritme tranquil i expressiu, que progressivament s'agita, adquirint més tensió. Una vegada aconseguit el punt culminant, la música torna a asserenar-se per a buscar un final ben relaxat, reexposant en forma de mirall els dos temes.
Després d'una cadenza a càrrec del solista, s'encadena sense interrupció l'últim moviment, de ritme ternari, amb marcats accents i hemiòlies. Està escrit en forma modificada de rondó. La part central està íntegrament basada en el primer tema del segon moviment, adquirint un desenvolupament estimulant.
Salvador Brotons
