Home / Obres / Concert ibèric

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Concert ibèric

Materiales de orquesta sinfónica en alquiler

Piano y Orquesta sinfónica

BLANCAFORT, Manuel

Reg.: B.3052o

Sol·licitar lloguer

  • Revisió: PORTER, Ramon; BRUGALLA, Emili
  • Formació: Orquestra simfònica: Amb solista(es).
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XX
  • Mesura: 29,70 x 21,00 cm
  • Durada: 28'00"
  • ISMN: 979-0-3503-1997-6
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer:

Solo Piano
2[1.2/pic] 2[1.2/Eh] 2 2 — 4 2 3 1 — tmp — str
​Strings: 7,6,5,4,3

Concert per a piano i orquestra en la menor. Compost el 1946. Durada: 28'.

  • «Allegro energico»
  • «Moderato assai»
  • «Rondó: allegretto-Finale risoluto»

Es va estrenar el 3 de març de 1950 al III Concert d’Hivern per Maria Canals i l’Orquestra Municipal dirigida per Eduard Toldrà. Es va reestrenar amb motiu del centenari del compositor el 15-16 de març del 1997, per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de F. P. Decker i Emili Brugalla al piano.

«En relació amb el seu Primer concert per a piano s’adverteix en aquesta nova composició més contenció expressiva, contenció que determina un clima més tranquil. Quant a l’adjectiu ibèric, es justifica pel caràcter dels motius centrals, els quals, per la seva extensió melòdica i perfil rítmic, semblen emergir d’un sentiment genuïnament popular. Si en el segon i tercer moviments prevalen els accents catalans, en el primer, en canvi, s’adverteixen girs de procedència més meridional.
Des del punt de vista formal el primer moviment reprodueix la clàssica forma sonata, el segon –que és el més líric- es desenvolupa en forma de lied i el tercer –que és un rondó- assumeix aires de ballet. En aquesta obra el piano és l’instrument amb personalitat de solista, però, davant d’aquest, l’orquestra no es limita a funcions d’acompanyament o de rèplica, sinó que hi dialoga vivament i la seva part corresponent pesa considerablement en l’economia total de la composició.»

 Oriol Martorell, al programa de mà

Kit Digital