OBRES
- Gènere
-
Educació musical
- Audició
- Cant coral
- Contrapunt
- Dictats
- Direcció
- Harmonia
- Il·lustracions / Pòsters
- Improvisació / Lectura a vista
- Instrumentació i orquestració
- Llenguatge musical
- Manuals d'exàmens
- Mètodes d'instrument
- Pedagogia de l'instrument
- Pedagogia general de la música
- Plantilles
- Repertori d'estudi instrumental
- Solfeig
- Teoria i anàlisi
-
Música escènica
-
Paper pautat
-
Flamenc
-
Música religiosa
-
Clàssica / contemporània
-
Música moderna
-
Música folklòrica / Popular
-
Musicologia
-
Divulgació
-
Jocs i passatemps
-
Teràpia musical
-
Infantils / Juvenils
-
- Instruments
- Formació
- Nivell de dificultat
- Època
- Gènere
SOPORTE
Extracte cistella
0 € (IVA inclòs)
Disponible per a enviament: 2-4 dies feiners
Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Newsletter
Vull estar informat/da de tota l'actualitat de la vostra música.
Hem rebut el teu e-mail correctament.
Àrea multimèdia
American Souvenir
Materiales de orquesta sinfónica en alquiler
Orquestra simfònica
BLANCAFORT, ManuelBLANCAFORT, ManuelBLANCAFORT, ManuelReg.: B.3191o
- Formació: Orquestra simfònica: Sense solista.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
- Suport: Partitura + particellas
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Mesura: 29,70 x 21,00 cm
- Durada: 14''
- ISMN: 979-0-3503-0579-5
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
3[1.2.picc] 2[1.2/Eh] 2 2 — 4 2 3 1 — tsx — tmp+5 — pf/cel — hp — str
perc: sd, tri, bd, cym, woodblk, ttam, set dms
Observ: Tsax and Set play only in 2nd movement “Discontinous melody"
Strings: 7,6,5,4,3
Suite simfònica de l’obra homònima per a piano composta entre el 1979 i el 1982, segons el manuscrit de la mateixa partitura. Malgrat la coincidència del títol, aquesta obra presenta diferències temàtiques respecte la suite per a piano, fins al punt que es tracta d’una obra diferent.
Transatlàntic en ruta reuneix un sentiment postromàntic, amb alguna espurna d’ironia assada pel tamís d’una fina discreció, tot plegat molt del gust francès dels anys 20. En el segon episodi, Melodia discontínua, és perceptible un clar estil americanitzat (gairebé un blues). En conjunt, les dues peces són de qualitat evident i fan inexplicable l’oblit que es té la producció musical de M. Blancafort.
Xavier Montsalvatge
a La Vanguardia, 24-XII-1988