Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

TARRAGÓ, Gracià

Salamanca 1892 - Barcelona 1973

Gracià Tarragó i Pons (Salamanca, Castella i Lleó, 16 d'abril de 1892 - Barcelona, 23 de febrer de 1973) fou un guitarrista i compositor espanyol molt arrelat a Catalunya.

Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i en el de Madrid fou deixeble de violí d'Antonio Fernández Bordas, i de composició, de Bartolomé Pérez Casas. Estudià guitarra amb Miquel Llobet a Barcelona. Va ampliar els seus estudis al Real Conservatorio de Madrid,on es va titular com a professor de viola. A partir del 1916 començà a ensenyar la guitarra a l'Acadèmia Ainaud i més tard fou professor i catedràtic d'aquest instrument en el Conservatori del Liceu. No obstant, la seva habilitat amb el violí el va mantenir unit amb la música simfònica i operística dels seus compositors contemporanis, com ara Richard Strauss, Enric Morera, Manuel de Falla, Eduard Toldrà, Igor Stravinski i molts més. Això li va conferir la sensibilitat musical que després va aplicar en la seva música.

Fou un dels fundadors del Quartet Ibèric i actuà com a solista en diverses agrupacions musicals com l'Orquestra Pau Casals, Orquestra Simfònica de Barcelona, Associació de Música de Cambra i Associació Intima de Concerts. Autor de diverses transcripcions, arranjaments i cançons, destaca la col·lecció d'obres de "vihuelistes" espanyols del segle XVII al XVIII per a viola de mà sola i amb acompanyament de veu, enregistrat el 1953 per la BBC, a Londres, col·laborant amb Victòria dels Àngels. El 1950 també va compondre diverses obres per a dues guitarres i veu que estrenà junt amb la seva filla Renata i la cantant Victòria dels Àngels. El 1953 va tornar a Londres per fer una altra sèrie de gravacions per la BBC. Al mateix any va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Bolonya per obres de guitarra, amb la peça Canción de cuna al estilo astuciano.

Com a compositor destaca el seu estil del darrer romanticisme, mesclat amb el nacionalisme musical promogut pels mestrès amb qui estudià, com Felip Pedrell o Miquel Llobet.

Altres de les seves composicions destacables podrien ser Método Graduado, 25 Estudios Melódicos, Preludios, La Libélula, Danza del Pingüino, Danza del Pavo Real, Pins i Playera, per guitarra. També té obres basades en la música popular espanyola, com per exemple: Fantasia sobre la Petenera, Alegrías y Bulerías, Extremeña, Murciana, Ribera de Cuchilleros, Del Valle de Anso, Tonadilla, etc. Té diversos reculls, com Canciones populares para voz y guitarra: No quiero que me cortejes, E1 Zorongo, De los álamos vengo, La vi llorando, Parado de Valldemosa, E1 rossinyol, Jaeneras que yo canto, etc. (Vegeu llistat d'obres complet).

Més de cinquanta anys de docència van tenir com a resultat una sèrie d'alumnes entre els quals destaquen la seva filla Renata i els components del Quartet Tarragó (Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i J.J.Henríquez), fundat per ell el 1971. Va suposar la primera agrupació de quatre guitarres, formació original en el camp de la música.[3] És un del pocs grups de música de cambra permanents i professionals de Catalunya. El Quartet Tarragó ha fet centenars de concerts a França, Itàlia. Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Hongria, Regne Unit, Suïssa, etc. i ha participat en distints festivals internacionals com el de Versalles, Van Vlaanderen, Wrocław, etc. Del seu repertori destaquen diverses obres de compositors contemporanis seus que van escriure per aquest conjunt.