Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

SOLER, Antonio

Olot 1729 - San Lorenzo de l'Escorial 1783

Antonio Soler i Ramos (Olot 3 de desembre de 1729 - San Lorenzo de l'Escorial 20 de desembre de 1783) va ser un compositor i clavecinista espanyol, representant de l'escola espanyola de música per a teclat del segle XVIII, i seguidor del corrent musical introduïda a Espanya per l'italià Domenico Scarlatti.

Quan tenia 6 anys va entrar a l'Escolania de Montserrat, on va començar els seus estudis de música i òrgan, igual que faria Fernando Sor. Va ingressar com a monjo en l'ordre religiosa de Sant Jeroni i es va consagrar com a sacerdot en 1752, per la qual cosa se li coneix com "el pare Soler". Va ser mestre de capella a la catedral de Lleida i, més tard, va ocupar el càrrec d'organista i director del cor del monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, on va passar a formar part de la seva comunitat de jerònims. Aquí ensenyava i actuava com a primer organista i componia la música per als oficis. Entre els seus alumnes destacava l'Infant Gabriel de Borbó, fill de Carles III. L'Infant era un estudiant molt capaç, de fet diverses de les sonates per a clau de Soler van ser compostes expressament per a ell.

Va ser a El Escorial on va estudiar amb José de Nebra i Domenico Scarlatti. Aquest últim era, en aquell moment, compositor de la cort espanyola i va influir certament l'obra de Soler; ja que es troben semblances significatives en les sonates d'ambdós compositors. Tots dos van usar salts amplis, creus repetits de les mans i passos escalessis en terceres o en sisenes i l'ús de l'acciaccatura, tècnica que també utilitzava el pare Soler (Sonata No.5 en Fa major). Així i tot, hi ha diferències estilístiques, com la predilecció de Soler per el "baix d'Alberti", rarament emprat per Scarlatti.

Se li considera el mestre espanyol més famós de l'escola de clau i la seva marcada personalitat domina poderosament en el panorama de la música espanyola del segle XVIII.