Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

RIBA, Robert de la

La Riba, Alt Camp 1912 - Barcelona 1999

Joan Sans i Balsells (La Riba, Alt Camp, 5 de febrer de 1912 - Barcelona, 19 de febrer de 1999) fou un organista i compositor català. Quan ingressà a l'orde caputxí prengué el nom de Robert de la Riba, amb el qual signava les seves composicions. També ha deixat una col·lecció de fotografia pròpia. Als deu anys va iniciar els estudis musicals a l'Escolania del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia, a Barcelona, que dirigia l'organista i mestre de capella Antoni Català, que en veure els seus dots el va conduir a iniciar els estudis de piano amb Joan Pellicer, professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1925 començà els estudis religiosos al seminari dels Caputxins d'Igualada i es va consagrar a l'estudi del seu instrument predilecte: l'orgue.

L'any 1935 fou ordenat sacerdot. L'any que esclatà la guerra civil estudiava harmonia amb Jaume Pahissa. El juliol del 1937 va creuar la frontera per anar al convent de Tolosa de Llenguadoc; d'allà es dirigí, a través dels convents de l'orde, vers Gènova i, finalment, Milà, on completà els estudis de piano, orgue i composició amb Alceo Galliera al Conservatori milanès.

El 1940 retornà a Catalunya i s'instal.là a Igualada, iniciant una estreta col·laboració musical amb Joan Just, mentre acabava els estudis de composició amb Joan Lamote de Grignon i Joaquim Zamacois. El 1943 va inaugurar l'orgue del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia i entre els anys 1946 i 1970 hi va assumir els magisteris de capella i de l'orgue, duent a terme una continuada labor pedagògica i musical, a través de l'assídua interpretació del repertori sacre dels segles XVI al XX. Durant aquest període es va dedicar amb molta intensitat a la composició. D'aquesta època daten algunes de les seves composicions més emblemàtiques com la Rapsòdia Nadalenca per a orquestra i cor, estrenada sota la seva direcció al Palau de la Música Catalana, la Simfonieta concertant, Missa catalana (1965) o la sèrie de sardanes, en les seves diverses versions.

Al llarg dels anys 50, la seva popularitat concertística va augmentar arran de la seva presència habitual en els cicles dels "Concerts Populars" del Palau de la Música Catalana, on hi oferia, al costat del repertori organístic tradicional, transcripcions pròpies d'obres simfòniques de Mozart, Beethoven, Mendelssohn i Grofé. A través dels seus setmanals concerts d'orgue durant més de quaranta anys convertí l'església de Pompeia en l'únic baluard barceloní de la música organística, divulgant el repertori organístic europeu dels segles XVI al XX. Dins del seu extens repertori hi ocupava un lloc primordial l'obra d'orgue de J. S. Bach, l'opera omnia del qual va interpretar quatre vegades; també va donar a conèixer per primera vegada al públic barceloní les obres completes d'orgue de
Mozart, Mendelssohn, Franck i Liszt.