Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

MOSZKOWSKI, Moritz

Breslau 1854 - Breslau 1925

Moritz Moszkowski (Breslau, 23 d'agost de 1854 - 4 de març de 1925) fou un compositor, pianista i pedagog musical alemany.Ignacy Paderewski va dir, «després de Chopin, Moszkowski va ser qui millor va comprendre com escriure per al piano». Tot i que avui dia és poc conegut, Moszkowski va ser un músic molt respectat i popular durant la segona meitat del segle XIX.

Va nàixer a Breslau, Prússia (avui dia Wrocław, Polònia) al si d'una família jueva, i va estudiar música a la seua ciutat natal, a Dresden i a Berlín, sota el mestratge de Theodor Kullak i d'altres. Va ser professor a Berlín durant molts anys, on va establir una gran amistat amb Xaver i Philipp Scharwenka. Arribà a interpretar peces per a piano a quatre mans amb Franz Liszt. Era un jueu devot, en un temps en què molts jueus tractaven d'ocultar la seua fe.[2] Entre els seus deixebles cal esmentar Frank Damrosch, Joaquim Nin i Castellanos, Ernest Schelling i Joaquín Turina. També va dir que Józef Hofmann va ser alumne seu, tot i que s'ha dit que va afirmar que no hi havia res que ningú poguera ensenyar-li, però la veracitat d'aquesta declaració és incerta.[2] Després d'una reeixida carrera com a concertista i director, es va establir a París l'any 1897. Anteriorment (1887), havia estat nomenat membre honorífic de la Royal Philharmonic Society de Londres.

A París va viure a la rue Blanche, i a l'estiu llogava una vil·la que havia estat propietat d'Henri Murger. A París va tenir com a alumnes, entre d'altres, a Vlado Perlemuter, Thomas Beecham, Dickinson[3] i, informalment, Gaby Casadesus. L'any 1899 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Berlín. Sovint va ser temptat per diversos fabricants de pianos a fer gires promocionals pels Estats Units d'Amèrica, però malgrat que se li oferien quantioses retribucions, sempre va refusar-hi.

Al voltant de 1908 havia esdevingut un reclús. Va deixar d'admetre alumnes de composició perquè «volien compondre com artistes bojos de l'estil de Scriabin, Schoenberg, Debussy, Satie ...». Abans de la primera guerra mundial s'havia quedat vidu. Va tenir dues filles, una de les quals se li va morir. La seua segona muller era germana de Cécile Chaminade.

Va vendre tots els seus drets d'autor i això el va convertir en un home ric per primera vegada en la seua vida, però va invertir molt en bons i valors alemanys, polonesos i russos, que van ser declarats sense valor a l'esclat de la guerra. L'any 1922, malalt i molt endeutat, va ser objecte d'un concert d'homenatge organitzat pels seus amics i admiradors, que va tenir lloc al Carnegie Hall, amb 14 pianos de cua en escena. Entre els intèrpretes es trobaven Ossip Gabrilowitsch, Percy Grainger, Josef Lhévinne, Wilhelm Backhaus i Harold Bauer. Paderewski va excusar la seua assistència amb un telegrama, i la direcció va estar a càrrec de Frank Damrosch. El concert va produir uns guanys de 10.000 $, i els diners van ajudar-lo a eixir dels immediats problemes financers. No obstant això, la seua salut va empitjorar, i l'any 1925 va ser objecte d'un altre concert benèfic. Moszkowski va morir al març d'aquest any, abans que li poguera arribar la nova tramesa de diners. Els diners arribaren tot just a temps per pagar les despeses del funeral i com a compensació per a la seua vídua i fla seua filla.

El seu germà Alexander Moszkowski (1851-1934) fou un escriptor i satirista amb molta fama a Berlín.