Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

MARTINI, Giovanni Battista

Bolonya 1706 - Bolonya 1784

Giovanni Battista Martini (24 d'abril de 1706 - 3 abril de 1784), més conegut com a Pare Martini, va ser un cèlebre músic i teòric de
Bolonya.

De l'ordre Franciscana, va ser una personalitat d'educació musical universal: era historiador musical autor de la Storia della Musica (tres toms apareguts entre 1757 i 1781), teòric, professor i compositor d'obres a l'estil antic com al del seu temps. Des de la seva convent abastava tot l'entorn musical: sabia de l'existència de Johann Sebastian Bach, es cartejava amb Jean-Philippe Rameau, Giuseppe Tartini, Quantz i Grétry entre d'altres. Va ser mestre entre d'altres de Johann Christian Bach i examinador de Wolfgang Amadeus Mozart. Va encarregar al mestre de capella de la cort arquebisbal de Fulda, Johann Baptist Pauli, diverses obres de Bach a qui tenia pel més prestigiós organista del món. Un dels seus avantatjats alumnes va ser Joseph Schuster (1748-1812), mestre de capella a Dresden i especialista en fortepiano: va conrear la música, especialment la de Mozart qui va conèixer en el seu viatge de març de 1770; en la seva companyia aquest va fer diversos estudis de fuites, va ser el seu hoste novament a l'octubre: en aquest cas li va regalar als Mozart la seva Història de la Música. Aquest mateix mes, el dia 12 d'octubre, va prestar la seva ajuda al jove Mozart per al seu examen d'ingrés a l'Acadèmia Filharmònica.

Encara que lluny, Mozart mai li va oblidar ni va deixar d'escriure-: d'aquesta manera el dia 4 de setembre de 1776, Martini va rebre de Mozart l'ofertori Misericòrdies Domini KV205a / 222, qui es va pronunciar sobre ella de manera laudatori. Leopold Mozart, també íntim amic seu, li va remetre el retrat del seu fill amb l'Espuela d'Or (22 de desembre de 1777). Mozart va reconèixer sempre la vàlua de la música de Martini: d'aquesta manera va copiar per a si, per considerar-los molt interessants, dos cànons (KV Anh. A 32 i 33).