Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

LARROCHA, Alicia de

Barcelona 1923 - Barcelona 2009

Alicia de Larrocha y de la Calle va ser una pianista catalana, considerada una de les millors de la seva generació. Nascuda el 1923 a la ciutat de Barcelona, ​​va començar els seus estudis musicals als tres anys, oferint el seu primer concert als sis i participant als onze, per primera vegada, en un concert oficial amb l'Orquestra Simfònica de Madrid. A partir de 1939 va començar a oferir concerts amb diferents orquestres europees i acompanyant intèrprets de primer nivell.

Larrocha va ser deixeble del pedagog i pianista Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall fundada per Enric Granados. Al centre, del qual va acabar assumint la direcció, va conèixer als prestigiosos pianistes Anton Rubinstein, Emil von Sauer o Alfred Cortot.

A partir de 1954, any en què va debutar als Estats Units d'Amèrica, va començar a impulsar el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica pianística. La seva carrera es va accelerar a partir de la dècada dels 60, fins a arribar a programar uns 120 concerts anuals a tot el món, ja fos sola o acompanyada d'orquestra, a més de realitzar de tres gires anuals per diferents ciutats dels Estats Units.

Entre la gran quantitat de premis que va rebre destaquen el Premi Unesco (1995), dos premis Ondas (1992 i 2000), el Premi Ciutat de Barcelona, ​​la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1980), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), quatre Premis Grammy (1974 per Albéniz: Iberia, 1975, 1988, 1991), tres Premis Edison (1968, 1978, 1989), dos Grand Prix du Disque (1960, 1974), dos Record of the Year de Londres (1971, 1974), un premi Deutsche Schallplattenpreis (1979), premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2004) i el premi Franz Liszt de Budapest (1980). També va ser investida doctora honoris causa de diversos centres d'ensenyament superior als Estats Units ia Catalunya.

Casada amb el també pianista Joan Torra i mare de dos fills, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira l'any 2000 per països de Sud-amèrica. També va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002, en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Va morir el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, ​​als vuitanta-sis anys. Com personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per a qui volgués acomiadar-se de la insigne concertista.