Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

HEROLD, Louis Joseph Ferdinand

París 1791 - París 1833

Louis Joseph Ferdinand Hérold (París, 28 de gener de 1791 - 19 gener de 1833) va, va ser un compositor francès.

D'origen alsacià, Ferdinand Herold va ser fill únic de François-Joseph Hérold (1755-1802), pianista i compositor i de Jeanne-Gabrielle Pascal, i també nét d'un organista, Nicolas Hérold, de manera que va créixer en una atmosfera musical. Va entrar al pensionat Hix a l'edat de sis anys, va seguir paral·lelament cursos de teoria musical amb François-Joseph Fétis (futur editor de «La Revue musicale»). Als set anys, sàvia tocar el piano i va començar a compondre. El seu pare s'oposava a que fes una carrera musical però la seva mort en 1802, li va permetre enfocar aquest projecte amb més realisme. Ingrés al Conservatoire national de París en 1806, on va tenir com a professors de primera fila: el seu propi padrí Louis Adam (pare del compositor Adolphe Adam) en piano, Charles Simon Catel en harmonia, Rodolphe Kreutzer en violí i Étienne Nicolas Méhul en composició. En 1810, va guanyar el primer premi de piano, amb una peça que el mateix havia compost, el que mai havia passat fins a aquest moment. Va partir a Roma amb els escultors François Rude i David d'Angers el 1813 després de guanyar el Prix de Rome de 1812. A la primavera, va compondre i al seu Primera simfonia.

En 1815, va partir per instal·lar-se a Nàpols per raons de salut. Allà compon diverses obres, entre elles la seva segona simfonia-tres quartets per a instrument de corda. La seva primera òpera, La Gioventù vaig donar Enrico Quinto (La jeunesse d'Henri V) va ser representada al Teatre del Fons, sota el pseudònim de Landriani. Tot i que els compositors francesos eren generalment mal rebuts, va tenir l'èxit del públic però no el dels compositors napolitans. Murat li va comprometre fins i tot per ensenyar piano a les seves filles, encara que abans d'això va haver de deixar Itàlia. Va estar a Àustria, on Metternich li va emprar alguns mesos, per Munic i Suïssa i va tornar a París. És llavors que adquireix celebritat gràcies a una òpera escrita en col·laboració amb Boïeldieu, Charles de France (1816). També va conèixer l'èxit aquest mateix any amb una segona òpera, Les Rosières, dedicada al seu amic i professor Méhul. Si La clochette (1817) va ser també un èxit, aquest no va ser el cas de les òperes següents Premier venu i Les troqueurs (1819). La mala elecció dels llibrets va comprometre també L'amour platonique i L'auteur mort et vivant. Hérold, decebut, va decidir llavors abandonar l'òpera.

En 1821, arriba a ser assistent al Théâtre italien i va viatjar a Itàlia per reclutar cantants. Va recuperar la salut i la inspiració. Va tornar a l'escena amb una nova òpera Le Muletier (1823) segons un llibret de Paul de Kock, Lasthénie i va professar admiració per Espanya després de la victòria francesa de Trocadéro per presentar Vendôme en Espagne, en col·laboració amb Daniel Auber (1823). En 1824, el Opéra comique li va encarregar Le roi René. Va continuar mentrestant treballant per al Théâtre italien on va arribar a ser mestre de cor (1826).

Herold va escriure sempre molt i va alternar fracassos -Li lapin blanc (1825), L'illusion (1829) - i èxits -Marie (1826), Emmeline (1830). Va ser també emprat en l'òpera Garnier i nomenat «chevalier» de la Légion d'honneur (1828). En 1827 es va casar amb la seva dona, Mlle. Rollot (1806-1861), i en 1828 tots dos van tenir un fill, Ferdinand Herold (1828-1882), futur prefecte de la Seine.

El 3 de maig de 1831 es va estrenar la seva més cèlebre òpera, Zampa, que va ser un triomf a França i Alemanya, on encara es representa de vegades avui dia. Després de col·laborar a La marquise de Brinvilliers (amb Boïeldieu i Auber, entre d'altres) i escriure La Médecine sans médecin (1832), va compondre la que és sens dubte avui la seva obra més coneguda, Li pré aux Clercs (1832), de la qual es va representar la funció número mil ja en 1871. Un mes després de l'estrena, al gener de 1833, Herold va morir de tuberculosi. Va ser enterrat en el Père Lachaise. Va deixar una òpera inacabada, Ludovic, que va ser acabada per Halévy.

La rue d'Argout, on estava la seva casa natal, a París, (10, rue Herold al 1.er arr.) Porta el seu nom des de 1881.