Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

GRANADOS, Enric

Lleida 1867 - Canal de la Mancha 1916

Va començar a estudiar música a una edat molt primerenca. Va estudiar piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol. Pujol havia estudiat amb el pianista mallorquí i aprenent de Liszt, Pere Tintorer. Pujol també va crear el que es pot anomenar la primera tradició catalana de piano. Entre els seus nombrosos pupils estaven Albéniz, Malats (professor de Mompou) i Ricard Viñes. En 1887, Granados va viatjar a París per estudiar amb Charles de Beriot. A París, alhora que va mantenir la seva amistat amb Albéniz, Nin i Viñes, va començar a mantenir contacte directe amb els més importants compositors francesos del moment, Faure, Debussy, Ravel, Dukas, d'Indy, establint una estreta relació amb Camille Saint-Saens. El 1889 va tornar a Barcelona per començar la seva carrera com a virtuós intèrpret i compositor. El 1892 va fer la seva primera interpretació del Piano Concerto de Grieg, a Espanya. Durant aquesta època, va interpretar molts concerts de música de cambra amb amics íntims com ara Pau Casals, Mathieu Crickboom, Jacques Thibaud, Emil von Sauer i Camille Saint-Saëns. Entre 1895 i 1898 va fer la primer de diversos de les seves obres teatrals, Mel de Alcarria, Maria del Carme, al costat de diverses obres de cambra i peces al piano.

El 1901 va fundar l'Acadèmia Granados, que es va convertir en el segell de l'ensenyament de l'art d'interpretar al piano, com l'entenia Granados. Granados i la seva dona Amparo van morir ofegats quan el Sussex, el vaixell en què viatjaven de Londres a Barcelona (l'últim tram del viatge de tornada des de la primer de l'exitosa opera Goyescas a Nova York) va ser torpedinat mentre creuava el Canal Anglès. Granados va dirigir l'Acadèmia fins al dia de la seva mort, assumint el comandament a partir de llavors el seu pupil i amic Frank Marshall. Per evitar problemes d'herència després de la sobtada mort de Granados, Marshall i el catedràtic de l'Acadèmia Felip Pedrell van decidir canviar el nom de l'Acadèmia a Acadèmia Marshall, el que convertia a Marshall en l'únic propietari. Al costat de Albéniz i Falla, Granados és sovint reconegut com un compositor nacionalista. Actualment, el terme neo-romàntic seria el millor per descriure com va desenvolupar el seu personal estil romàntic, fins llavors desconegut a Espanya. Un expressiu estil influenciat per Chopin, Schumann, Schubert i Grieg i les Majas de Goya del segle XVIII. Representa el piano romàntic i poètic del segle XIX a Espanya.