Home / Autors / GARRETA, Juli

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Autor sense imatge

GARRETA, Juli

Sant Feliu de Guíxols 1875 - Sant Feliu de Guíxols 1925

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - 2 de desembre del 1925) és considerat com un dels compositors sardanistes més eminents. Infongué la sardana amb valors musicals a nivell d'obra simfònica, i tingué una categoria creativa sense parió amb cap altre autor sardanista.

Fill d’Esteve Garreta i Roig, músic de Vilanova i la Geltrú establert a l'Empordà i director de la cobla La Vella de Sant Feliu. Ell va ser el seu primer mestre de música, juntament amb el pianista de Sant Feliu, Ramon Novi. És fals doncs, el mite que Juli Garreta havia sigut un músic autodidacta. També va ser deixeble d'Antoni Urgellès i Granell a Vilanova i la Geltrú segons Xavier Garcia i Soler al seu llibre Vilanova i la Geltrú i el seu gran carnaval a la pàgina 369. Posteriorment esdevingué amic de Pau Casals i és ben segur que això l'ajudà a formar-se la personalitat com a músic i compositor, ja que tenim constància que no fou fins que Pau Casals el va instar a escriure per a orquestra, que la producció de Garreta es focalitzava principalment en les sardanes.

Juli Garreta va fer de rellotger a la rellotgeria del seu pare, a la Rambla Vidal, tot i que només va construir un rellotge al llarg de la seva vida. Va estudiar música a l’Escola de Música de Sant Feliu de Guíxols, de la mà d’un italià anomenat Giannini. to t i que avui en dia es creu que en va aprendre de forma autodidacta. Novament a Sant Feliu, començà la seva carrera com a instrumentista actuant a la cobla-orquestra La Vella, del seu pare i, més endavant, formant el Quintet Garreta. Fou fiscornaire i tocà el violí i el piano.

La seva producció és molt àmplia, i comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinàries. Els estudiosos han fixat tres etapes en la seva producció sardanista. La primera, d'aprenentatge, iniciada amb La pubilla, 1897, a l'edat de vint-i-dos anys. La segona, de transició, amb més domini del medi, que abastaria aproximadament els anys 1902 al 1909. I la tercera, de la plenitud, amb grans obres com A en Pau Casals, Dalt les Gavarres, Juny, Primavera, Isabel, que són repertori habitual en els concerts de l'actualitat. En la sardana Llicorella introduí l'ús de la sordina en els instruments de metall de la cobla. La seva actitud com a compositor, en paraules seves: La sardana és una dansa que s'ha fet per a ballar quietament i dolçament. El seu repertori de sardanes va tenir molta difusió fora de l'àmbit sardanístic a través de les versions per a piano que es van editar.

Veure totes les obres de l'autor