Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

BIZET, Georges

París 1838 - Bougival 1875

Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès.

Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

El seu nom verdader era Alexandre Cesar Leopold Bizet. Va néixer dins una família de músics a Bougival, prop de París. El seu pare, professor de cant, li va ensenyar els primers fonaments de la música; als quatre anys, Bizet ja executava exercicis d'allò més difícils i als nou anys va començar a estudiar al Conservatori de París, on va tenir com a professor de composició a Jacques Halevy i a Anton-François Marmontel com a professor de piano. L'any 1852 va obtenir un premi de piano com a compensació per a les seves brillants execucions i l'any 1854 va obtenir un premi d'orgue a la classe de François.

Als 18 anys va compondre el seu primer èxit, la Simfonia en do major, on es començaven a entreveure les característiques de la seva música.

La consecució el 1857 del prestigiós Gran Prix de Rome de composició li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys, país on va trobar un terreny fèrtil per a cultivar les seves grans aficions artístiques i literàries. La seva òpera Don Procopio data d'aquella època.

Al seu retorn a França, va compondre les òperes Les pêcheurs de perles (Els pescadors de perles) (1863) La jolie fille de Perth (La bella noia de Perth) (1867), ambdues acollides amb fredor pel públic. No van córrer millor sort les dues obres que més han contribuït a la fama del compositor: la música d'escena per al drama L'Arlésienne (L'arlesiana) (1872), d'Alphonse Daudet, i sobretot la considerada obra mestra del teatre líric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875, d'un càncer de gola. El seu estil operístic va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Carmen és considerada la seva obra més important i la culminació del seu desenvolupament artístic. Tot i que el seu èxit no va ser immediat i Bizet va patir moltíssim degut a la mala acollida entre el públic, amb el pas del temps s'ha convertit en una de les seves òperes més famoses i conegudes, com també de la història de l'òpera. Carmen va ser composta sobre un llibret d'una novela de Prosper Mérimée. És una obra amb una orquestració cuidada i d'una gran força dramàtica. Relata l'aventura amorosa entre la gitana Carmen i el jove soldat José que acaba amb la total degradació del soldat, la passió del qual el porta a matar a Carmen. La música de Carmen també ha estat utilitzada en la dansa; per exemple, per a una adaptació per a ballet a càrrec del compositor rus Rodion Schedrin.

Bizet va morir la nit de la representació número trenta de Carmen. Poc abans havia destruït la major part dels seus manuscrits, que dubtava en entregar a algun editor, i que incloien l'esbós de Don Rodrigo, que havia de ser presentat l'any següent a la Sala Favart.

L'estil de Bizet va influir en l'escola realista (verisme) de finals del segle XIX. Altres composicions destacades són la Simfonia en do major (1855) composta amb 17 anys; la suite simfònica Roma (1866-1868); música per a l'obra de teatre L'arlesiana (1872), de l'escriptor francès Alphonse Daudet; l'obertura dramàtica Patrie (1873) i obres per a piano i veu. Una altra característica pròpia és l'exotisme, una de les vessants aventureres de l'esperit romàntic. L'acció de diverses de les seves òperes, com per exemple Els pescadors de perles, La bella noia de Perth i Djamileh, se situa lluny de França.