Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

ALFONSO, Frederic

València 1879 - Barcelona 1946

Frederic Alfonso i Ferrer fou un pedagog i compositor català. Inicià estudis a València i els continuà el 1892 al Conservatori del Liceu amb Sànchez i Gavagnach i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Eusebi Daniel (harmonia i contrapunt). El 1900 fou nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu i el 1909 guanyà per oposicions una plaça de professor de solfeig a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.

L'any 1938 hi fou professor de solfeig i harmonia. Fou membre de la ponència que treballà vers el funcionament de l'Escola (1937), al costat d'Andrea Fornells, Joan Balcells, Esteve Margenats, J. Bassas, Esteve Gratacós, R. Barella i Tomàs Buxó, sota la direcció de Joan Suñé i Sintes. Va publicar Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo i, juntament amb Lluís Millet, una Teoria completa de la música. El Método graduado de solfeo, fet en col•laboració amb Joan Baptista Lambert i Joaquim Zamacois, conegut amb les seves inicials LAZ, va ser llibre de text al Conservatori Municipal de Barcelona durant quaranta anys.

Com a compositor fou autor de música per a orquestra, piano, arpa i música coral, i va guanyar premis en les edicions de 1904, 1905 i 1906 de la Festa de la Música Catalana. Ràdio Barcelona li va dedicar dues sessions monogràfiques els anys 1931 i 1936. El seu llenguatge era tonal.