Editorial de Música BOILEAU - Since 1913

AINAUD, Enric

Alacant 1875 - Barcelona 1958

Fou violinista, compositor, pedagog i director de l'Acadèmia Ainaud.

De pare francès i mare andalusa, fou el quart de 7 germans. S'havia format a l'Escolania de la Mercè i al Conservatori del Liceu (estudis de solfeig, teoria, piano i violí), on va obtenir el primer premi. Als 20 anys va anar dos anys a París, a estudiar sota la direcció del violinista M. Haygot i del Mestre Pablo Vidal d'harmonia. A la capital de França contactà amb els grans mestres Vincent d'Indy i Eugène Gigout, del qual en foren consellers. Entrà a formar part de l'Orquestra de Concerts de l'Òpera de París.

A Barcelona, intervingué en l'Associació Íntima de Concerts, com a director artístic, i va pertànyer a algunes formacions cambrístiques: fou primer violí adjunt amb l'Orquestra Pau Casals quan aquest la fundà l'any 1919; formà part com a viola, del quartet integrat per Crickboom, Casals i Rocabruna; actuà com a violí solista en l'Orquestra Catalana de Concerts.
Abans de la Segona guerra mundial, va ser nomenat pel govern francès Chevalier de la Légion d'Honneur, corresponsal de l'Association Française d'Expansión et d'Echanges Artistiques de París, dependent del Ministeri d'Instrucció Pública de França.

Va ser professor d'Educació musical a l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i professor de violí i viola de l'Acadèmia Musical de la Casa de Caritat. L'any 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música amb el seu nom.

L'Acadèmia Ainaud, dedicada preferentment a la docència del violí, gaudí d'un prestigi derivat a la tradició que venia del Conservatori de Brussel·les, el més prestigiós en aquesta disciplina, portada a Barcelona per Matthieu Crickboom, un violinista belga arribat l'any 1895 i estretament vinculat a la música catalana; aquest sorgí de l'Acadèmia de la Societat Catalana de Concerts, fundada per Crickboom, quan al 1906 aquest deixà la residència barcelonina; comptà, entre d'altres, amb la col·laboració de J. Comellas i Ribó en l'harmonia i el contrapunt.

L'acadèmia inicialment estava situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, als baixos de la casa on visqueren els seus dos germans solters, Joan i Neus, i fins i tot en Manuel durant molt de temps. Més tard, l'acadèmia es traslladaria al carrer Canuda. De l'Acadèmia han sortit violinistes de prestigi.

El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música. Va donar nombroses conferències i va publicar diferents obres pedagògiques, entre les quals la traducció espanyola del Mètode de Solfeig de Gédalge, d'ensenyament musical basat en l'educació metòdica de l'oïda. És autor d'unes cançons infantils harmonitzades (1935) i d'un mètode de violí, en el qual plasmava els seus coneixements didàctics sobre la matèria, i infinitat de peces per a aquest instrument (sol i també per a piano).

Està enterrat al cementiri del Sud-Oest de Barcelona (Montjuïc).