Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Simfonia en Mi M
Partitura general
Orquestra simfònica
BLANCAFORT, ManuelReg.: B.3187
40,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Formació: Orquestra simfònica: Sense solista.
- Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
- Suport: Partitura
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XXI
- Núm. de pàgines: 128
- Mesura: 31,00 x 23,00 cm
- Durada: 36'12"
- ISMN: 979-0-3503-3247-0
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
2[1.2/pic] 2[1.2/Eh] 2 2 — 4 2 3 1 — tmp+2 — str
perc: cym, tri, bd, sd
ELS MATERIALS D'ORQUESTRA SÓN DE LLOGUER
La Simfonia en Mi Major de Manuel Blancafort fou premiada amb el I Premi Ciutat de Barcelona (1950) el primer any del certamen. Té una durada d’uns 21 minuts i està dividida en tres moviments: «Allegro», «Andante con motto» i «Allegro vivace (Alla galop)».
La seva estrena va tenir lloc el setembre de 1951 en el si dels Concerts Populars de les Festes de la Mercè interpretada per l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà. L’obra va ser reestrenada per l’Orquestra Nacional de España novament dirigida per Toldrà al Palacio de la Música de Madrid el novembre del mateix any.
No seria fins el 1986, uns trenta-cinc anys després, que l’obra tornaria a ser interpretada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona, aquest cop a l’Hospitalet i a Barcelona, sota la direcció d’Edmond Colomer.
Oriol Martorell ens en deixaria una descripció: “El primer tema de l’«Allegro» recorda un tema popular català; el segon, de carácter dinàmic, és exposat de forma fugada. L’«Andante» és íntim, melòdic, auster i amb ressonàncies d’ambient religiós. El tercer temps sembla suggerir l’atmosfera de circ altres vegades evocada per l’autor”.
El mateix compositor reconeixeria que la Simfonia representava una posició d’orientació més clàssica que altres obres seves, i que dins d’ella aspirava a una sublimació dels matisos característics del folklore musical català. Als temes, tots d’invenció pròpia, se’ls pot reconèixer fàcilment una procedència espiritual catalana, especialment pel que fa al primer i segon moviments de l’obra. El tercer, en canvi, ve d’un caràcter més irònic, en clau de “galop” que Blancafort va escriure amb desimboltura, como si es trobés encara en els seus temps llunyans de la Polca de l’equilibrista.
Manuel Blancafort, apunt biogràfic. Comentaris sobre l’edició
Manuel Blancafort, biographical note. Commentaries about the edition
Manuel Blancafort, apunte biográfico.Comentarios sobre la edición
Simfonia en Mi Major
I. Allegro
II. Canzonetta
III. Scherzo
IV. Allegro Vivace
