Home / Obres / Clover, op. 65

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Clover, op. 65

Violín, Viola o Violonchelo y Guitarra

TORRENT, Jaume

Reg.: B.3687

17,90 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Formació: Trios: Mixt.
  • Gèneres: Clásica / contemporánea: Cámara.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Núm. de pàgines: 32+52
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 13' 50"
  • ISMN: 979-0-3503-0939-7
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

El desenvolupament d’un repertori de cambra on la guitarra sigui instrument concertant i a la vegada suport harmònic del discurs musical, és un dels camps de conreu més interessants de cara a consolidar la seva participació activa en el món de la música.

Penso, en primer lloc, que amb l'ús de la peculiar capacitat polifònica de la guitarra com a plataforma constructiva, es dóna pas a un repertori de cambra de característiques úniques en el qual els límits que té com a instrument són transcendits gràcies al repartiment de responsabilitats en l'exposició del discurs musical i, en segon lloc, que amb l'adhesió de la guitarra a altres instruments de reconegut prestigi històric, no només ella queda enaltida com a instrument sinó que hi aporta atmosferes harmòniques, propostes melòdiques i ritmes d'una plasticitat diferent de la que posseeix la música de cambra tradicional.

El trio Clover [Trèvol] està inspirat en la petita i bonica planta del mateix nom i els seus tres moviments (les seves tres fulles) estan estructurats segons l'alternança clàssica "alegre-tranquil-alegre". El primer moviment té una determinació robusta, el segon al·ludeix al ritme d'una suau siciliana i el tercer és un scherzo. Va ser estrenat pel Trio Paganini (Joseph Gold, Debbie Dare i jo mateix) durant una gira per Califòrnia (USA) sent interpretada la part de violí amb un Stradivarius de 1690.

Finalment, vull insistir -una cop més- en la importància que té el fet que les tècniques de guitarra contemplin la plena utilització del volum de so que posseeix l'instrument. Amb una tècnica apropiada ("Estudi i sistematització del conjunt de recursos que possibiliten el desenvolupament d’una bona tècnica guitarrística" de J. Torrent-Ed. Boileau), el guitarrista pot dominar tot el cabal volumètric del seu instrument sense renunciar als paràmetres de qualitat sonora exigibles: disposarà d'una gamma estratificada de dinàmiques, potenciarà la seva capacitat expressiva i s’integrarà amb facilitat als grups de cambra, sense que això obligui els altres instruments a rebaixar el seu nivell natural d’emissió sonora.

Jaume Torrent

Alegre (4' 50") Tranquil (5' 20") Alegre (2' 40")